“L’autèntica via de sortida de la guerra d’Ucraïna passa per una negociació”, ha declarat darrerament monsenyor Paul Richard Gallagher, “ministre d’exteriors” de la Santa Seu, fent-se ressò de les paraules que el papa Francesc ha dit en diverses ocasions. Però com s’hi arriba, a les negociacions? Fins ara la comunitat internacional s’ha enfrontat –i de vegades s’ha rendit– a aquesta pregunta. No s’han emprat molts recursos diplomàtics per aturar la matança, especialment a Europa.
El Papa ha encoratjat accions humanitàries i ha fet tot el que ha pogut per mantenir un canal obert. Aquest va ser el sentit de la missió que va confiar al cardenal Matteo Zuppi. L’Església sap que cal preparar el terreny per a la trobada entre les parts i per això ha mantingut una porta oberta quan gairebé ningú no s’atrevia a fer-ho. En altres ambients es multiplicaven els discursos d’oposició i fins i tot d’odi, corroborats per l’aparent manca total de voluntat de negociar, tant per part de Rússia com per part d’Ucraïna. Però aquest rebuig no és una novetat: a l’inici –sobretot quan el conflicte s’intensifica– els bel·ligerants mai són propensos a fer el primer pas cap a la negociació. El paper de la diplomàcia és precisament el de convèncer les parts que és necessari parlar i que el diàleg no és sinònim de derrota.
Per això la cimera sobre la pau proposada per Ucraïna i organitzada per la Conferència Helvètica pot tenir sentit i pot ser un primer pas, encara que només sigui inicial i limitat. La conferència, d’alt nivell, se celebrarà els dies 15 i 16 de juny de 2024 a Bürgenstock, al cantó de Nidwalden. Al principi s’havia triat Lugano, on ja es va celebrar la Conferència per a la Recuperació d’Ucraïna el juliol de 2022. Posteriorment, per motius de seguretat, es va optar per una localitat més aïllada on poguessin reunir-se les més de 160 delegacions convidades.
El govern ucraïnès vol despertar més simpaties i donar a conèixer la seva situació de país agredit. Per això Kíiv accepta parlar sempre que recuperi els seus territoris. Es tracta d’una posició que s’ha proposat repetidament en aquests anys de guerra: es pot obrir un diàleg només si Rússia es retira fins a les fronteres reconegudes internacionalment, perquè violar-les pot ser un precedent perillós per a tot el món. Per això no han convidat Moscou, i això ha provocat més d’una pregunta: com es pot dialogar si no hi ha les dues parts en conflicte? Suïssa ha dit que vol basar la trobada en principis del dret internacional: la conferència es basarà en la fórmula de pau proposada per Ucraïna però també debatrà altres propostes «conformes a la Carta de les Nacions Unides i als principis fonamentals del dret internacional».
Aquesta afirmació posa sobre la taula la proposta de pau xinesa de 12 punts. Si la Xina envia a la conferència una delegació d’alt nivell, serà un senyal rellevant. La idea consisteix a crear una plataforma compartida que determini els passos necessaris per assolir una “pau global, justa i duradora”; posar-se d’acord sobre el marc normatiu necessari per assolir aquest objectiu, i definir un full de ruta perquè en el futur les parts participin en un procés de pau. Així doncs, bona part de tot plegat dependrà del que vulguin fer els participants: hi haurà els representants dels països membres del G7, del G20, dels BRICS, de molts altres estats de tots els continents i de la UE, a més de l’ONU, l’OSCE, el Consell d’Europa, el Vaticà i el patriarcat ecumènic de Constantinopla. Tal com repeteixen els diplomàtics suïssos, es tracta de «desenvolupar elements pràctics per definir les fases d’un procés de pau». Dit d’una altra manera, la conferència vol establir la base jurídica multilateral per a una possible solució. És una possibilitat que comparteixen Ucraïna i una part dels països europeus molt sensibles a aquestes qüestions.
Com se sap, Rússia respon a aquest plantejament dient que a principis dels anys noranta Occident va mentir i no va respectar els pactes, i que per això caldria renegociar de dalt a baix l’actual multilateralisme (amb les seves regles internacionals). Actualment n’hi ha fins i tot que ho consideren una creació occidental creada expressament per afavorir els països del nord del món. La conferència suïssa voldria reaccionar-hi demostrant no només que el multilateralisme no ha mort, sinó que és la millor manera de fomentar la convivència internacional. De fet, es parlarà de seguretat nuclear, de llibertat de navegació i de seguretat alimentària. Són qüestions que preocupen a tothom, més enllà del quadrant del conflicte d’Ucraïna.
L’Església catòlica ha rebut crítiques en aquests dos anys de guerra per la seva presumpta equidistància entre les parts, és a dir, per no haver distingit prou entre agressor i agredit. Però la conferència de Suïssa demostra que precisament aquest és el plantejament que cal assumir: com renunciar a tot el que alimenta o manté la lògica de guerra i tornar a regles compartides per tothom. En un context en què el diàleg pot semblar impossible i la violència de les armes és imparable, és positiu que s’intenti impulsar, encara que sigui només en part, la via de la trobada.
