Estimades amigues i estimats amics, bona tarda a tothom.
Gràcies per ser aquí i per participar en aquest aniversari. La vostra presència és un suport, la vostra amistat ens conforta i ens ajuda a ser millors. En l’amistat, la victòria, deia un savi cristià d’Orient. Dono les gràcies al cardenal James Harvey, arxiprest d’aquesta basílica, i amb ell, també a l’abat de Sant Pau, per haver-nos acollit amb tanta disponibilitat i simpatia. Dono les gràcies als cardenals, començant pel degà Re, als arquebisbes, als bisbes, a les delegacions de les altres Esglésies i comunitats cristianes que són aquí. Vull donar les gràcies especialment a l’estimat cardenal Matteo per les seves paraules profundes i per la seva missió a l’Església italiana i al servei de la pau.
Dono les gràcies als membres del Govern i del Parlament que hi ha, així com als representants de l’ajuntament i de la regió. Arrelats en aquesta ciutat i en l’Església de Roma i units al seu bisbe, el papa Francesc, a qui enviem els nostres sentiments d’afecte i gratitud, hem pogut eixamplar els nostres horitzons i la nostra dedicació al món sencer. N’és una bona mostra la presència de molts membres del cos diplomàtic que representen molts països en què la Comunitat viu i actua. Gràcies per la vostra presència. Aquesta obertura universal ens ha posat en contacte amb moltes situacions de dolor i de pobresa. I m'alegra saludar alguns dels nostres germans i germanes d’Ucraïna que han vingut avui aquí, i els dono les gràcies per la seva resistència i per l’impagable treball humanitari que duen a terme a moltes ciutats ucraïneses afectades pel conflicte des de ja fa dos anys.
Amb el pas dels anys hem sentit la responsabilitat de la pau i l’hem viscuda com a construcció artesanal. Els artesans de pau són homes i dones de la fraternitat, del voluntariat, de la responsabilitat social, del lligam amb l’altre. Són educadors. Viure la fraternitat, oberts al món llunyà i al proïsme que tenim a prop, fa germinar visions de pau. Perquè avui el nostre proïsme no només és aquell que tenim a prop, sinó que és també el món que arriba fins a nosaltres de moltes maneres. Podem ser artesans de pau, en la solidaritat: fent la pau a través de la solidaritat. “Si vols la pau, ves a trobar els pobres”, deia Joan Pau II. La solidaritat refà un teixit humà i social esquinçat, guareix de la soledatt, pacifica.
Saludo Laura Mattarella, que ens acompanya, i a través d’ella em plau transmetre una salutació deferent al president de la República italiana, que en una visita recent a una obra de la Comunitat va dir: “Us dono les gràcies perquè aquestes obres fan d’Itàlia un país que demostra la seva veritable ànima: la solidaritat humana, la capacitat de comprendre més enllà de qualsevol límit que existeix una responsabilitat que crida a tot el món. Crida particularment les institucions, naturalment. Però aquells que senten personalment aquesta responsabilitat, aquí troben la manera d’expressar-la, de fer-la realitat, de donar-li una sortida concreta. Gràcies pel que feu. És realment un agraïment, un reconeixement que expresso fermament convençut”.
És el desafiament de ser un poble que, a través de la solidaritat, protegeix la llavor de la pau i cultiva una cultura de pau, un aire bo no contaminat per la violència. No ens podem enretirar a l’anonimat, mirant amb indiferència o amb por el flux de la història. La pau és una obra nostra i de molts altres; és orientació profunda de la humanitat; sobretot és do de Déu en resposta a la nostra pregària i al lament dels que pateixen. Gràcies per acompanyar-nos amb la vostra amistat, el vostre suport i la vostra pregària.
