Estimades amigues i estimats amics,
arriba el Nadal. Neix un nen, neix Jesús, però no hi ha lloc a l’hostal per a ell, diu l’Evangeli. Molt sovint en aquest món no hi ha espai per als petits, no hi ha espai per als infants, no hi ha espai per als dèbils. Tot i això, Jesús neix. Neix perquè hi ha una mare que en té cura amb la seva tendresa, Maria. La tendresa, l’escalf d’una mare, fan que aquell nen pugui néixer i pugui tenir amor, afecte, un futur.
Reflexionem sobre això: quanta tendresa falta en el nostre món! L’escalf de les paraules, dels gestos i dels afectes, perquè només amb l’escalf i la tendresa dels gestos, dels afectes i de les paraules poden néixer coses noves, i les coses noves poden tenir un futur.
Diu la Sagrada Escriptura: “Jo faig que tot sigui nou”. Hi ha una novetat al Nadal, hi ha una novetat en l’infant que neix i que és acollit per la tendresa de la mare. El nostre món és massa dur. Poc després de néixer, Jesús trobarà la violència d’Herodes, que volia eliminar tots els infants, en la famosa matança dels innocents. Per què aquest món no vol les coses noves? Aquesta és la pregunta que ens fa aquest Nadal. Per què a tants llocs del món hi falta la pau i hi ha guerra? Per què aquest nostre món no vol deixar espai als que emigren de la guerra i de la fam? Per què aquest món ja no acull els ancians i els aparta? Per què aquest món no és acollidor amb les dones, amb les nenes, amb els nens i no els dona una escola? Aquestes són les grans preguntes d’aquest Nadal, i l’Evangeli les respon molt bé.
L’escalf i la tendresa d’una mare fa que Jesús pugui tenir un futur i dur moltes coses noves i la joia dels pastors, la joia de tots nosaltres que podem ser aquells que acullen Jesús ajudant els petits, els dèbils, els que estan sols o marginats, com passarà en els tants i tants dinars de Nadal de la Comunitat de Sant’Egidio, on es confon qui serveixi i qui és servit.
Un Nadal de joia, un Nadal d’acollida, un Nadal de tendresa.
Des de Sant’Egidio, bon Nadal a tothom!
Marco Impagliazzo
