El moviment islamista Hamàs, que forma part de les llistes del terrorisme internacional, ha atacat Israel. Desenes de grups ben ensinistrats van fer incursions en territori jueu, on van assassinar i van prendre com hostatges civils i militars.
L'atac va agafar desprevingut el Govern de Netanyahu, l'actuació del qual ha estat objecte de fortes crítiques. En aquests moments els israelians preparen una reacció unànime. Els milicians de Hamàs van entrar en territori israelià controlant temporalment algunes zones. És la primera vegada que els palestins ho fan.
Per a alguns va ser un 11 de setembre d'Israel: molts morts, ferits i segrestats. Washington i els països europeus condemnen l'atac i se solidaritzen amb Tel Aviv. Moscou i Ankara demanen tornar a la calma. Estem davant d'una guerra, més que no pas una gran acció terrorista. Després dels acords d'Oslo de 1994, Gaza ha estat sota el control de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), que va estar dominada per Al Fatah fins les eleccions del 2006, quan Hamàs va prendre el control del territori (més de dos milions d'habitants, amb una densitat elevada de quasi sis mil residents per quilòmetre quadrat) després d'expulsar-ne els seus rivals.
La franja de Gaza, un laberint de carrers i edificis, és gairebé un immens camp de refugiats. Des de 2006 els palestins estan dividits en dues entitats: l'ANP i Hamàs, una pedra a la sabata per a Israel i per a l'autoritat palestina. Hi ha hagut freqüents crisis violentes, amb llançament de míssils cap a l'Estat hebreu, sobretot el 2008 (operació "Plom fos"), el 2012 ("Pilar de defensa"), el 2014 ("Marge protector") i el 2021 ("Operació dels murs"). En aquesta ocasió Hamàs ataca també per terra.
L'exèrcit de Tel Aviv pot fer retrocedir els milicians. Amb tot, Hamàs ha dut a terme una acció estratègica. Vol desfer-se dels rivals de l'ANP acusats de corrupció, amb el president Abu Mazen envellit i gairebé immòbil.
La seva intenció és unificar els palestins i, si pot, també els àrabs israelians que Israel ha deixat desprotegits amb les lleis d'identitat jueva de l'Estat. Hamàs intenta assumir la imatge d'exèrcit nacional d'alliberament en substitució de l'ANP. Per acabar, vol bloquejar la normalització entre els Estats àrabs del Golf, Aràbia Saudita i Israel, que va començar amb els Acords d'Abraham.
Hamàs compta amb el suport dels iranians. I llança un missatge al món sunnita: sense nosaltres no hi ha pau. És un clar desafiament al totpoderós MBS Mohammed Bin Salman), príncep hereu saudita que persegueix l'hegemonia del món àrab. Els milicians busquen una victòria política: obligar Israel a defensar-se primer, i després a unes extenuants negociacions per recuperar els segrestats, i en darrer lloc provocar bombardejos aeris que mataran molts civils i reforçaran l'emoció palestina.
És una estratègia del terror que ja provoca patiment en molts palestins i israelians. Es veu clarament la realitat de l'enèsim capítol del llarg conflicte entre Israel i Palestina: sense negociacions la guerra s'eternitzarà. I mentrestant, la guerra domina l'escena mundial. Ahir la conquesta àzeri del Nagorno-Karabakh, avui l'atac de Hamàs: històries diferents, però totes demostren que la guerra i la violència s'han convertit en les protagonistes dels nostres dies i, malauradament, en una eina per resoldre els conflictes.
[Andrea Riccardi]
Foto de Mohammed Talatene / Europa Press
[Traducció de la redacció]
