En el fòrum "Presó: fracàs, resiliència, esperança", va sorgir amb força la petició dels presos de no ser abandonats en la seva solitud i separats del món.
Així ho va presenciar Geoffrey Mambaya -empresonat durant 10 anys a Zàmbia i fundador de la Prisoners' Future Foundation-, que va trobar la salvació de la presó gràcies a l'esperança que provenia de les cartes d'un amic per correspondència i, després de sortir de la presó, va decidir donar suport pels drets materials i espirituals dels presos, no només dels africans.
Silvia Davila -de la Comissió d'Activitats Socials de la Conferència Episcopal Peruana- va destacar com les dones detingudes i els seus fills són encara més invisibles per a la societat carregada d'estigma social i en sistemes penitenciaris dissenyats només des d'una perspectiva masculina.
Doris Schaefer - Coordinadora per a Europa de la Comissió Internacional de Pastoral Penitenciaria Catòlica - va recordar com els presos necessiten persones que facin que les seves paraules arribin més enllà dels murs, i els ajudin a traduir el que senten en paraules, perquè la presó és el lloc on es fan preguntes fonamentals sobre la vida i la fe.
La urgència de restituir la dignitat als presos també va ser subratllada per Paolo Impagliazzo, secretari general de la Comunitat de Sant'Egidio, que durant les seves visites als presos va descriure els seus viatges personals per reconstruir una família a la presó superant els murs físics i mentals.
Daniele Garrone, president de la Federació d'Esglésies Evangèliques d'Itàlia, recorda la responsabilitat de tots per ajudar a reparar el que s'ha trencat en la vida dels presos, en un sistema penitenciari que fracassa en la reeducació i la resocialització. Un fracàs que també reconeix Joseph Dede, magistrat supervisor de Costa d'Ivori, compromès amb la millora del sistema penitenciari partint de la necessitat de posar les persones al centre i també de la culpa.
