El cardenal Zuppi visita Kíiv, Moscou i Washington per intentar reconnectar el fil d'un diàleg que permeti finalment posar fi al conflicte a Ucraïna
El papa Francesc està convençut des de fa molt de temps que els conflictes oberts estan interconnectats. Sovint ha parlat d'una "guerra mundial fragmentada". En el món global, les crisis es comuniquen amb intensitat. Només cal fixar-se en la història del cereal rus i ucraïnès: la manca d'aquests cereals pot provocar la mort per fam de molts països. A més, amb l'agressió de Rússia a Ucraïna, va sorgir un conflicte que va ser de tot menys local, el primer a Europa després de 1945 (diferent de les guerres posteriors a la dissolució de Iugoslàvia), amb àmplies implicacions i àmplies repercussions. La posició de Francesc ha estat envoltada en el drama de la població ucraïnesa, perquè la guerra es lliura només en territori ucraïnès i són els ucraïnesos, els que ho paguen. La Santa Seu i els seus representants tenen en compte qui és atacat i qui és l'agressor.
Bergoglio, davant del conflicte, expressa un sentiment semblant al dels papes del segle XX enfront les guerres, especialment les guerres mundials. La Santa Seu considera que ela guerra és una "massacre inútil". Benet XV ho va dir el 1917 i el van acusar de minar la moral dels combatents contra els austro-alemanys (tant que se li va atribuir la responsabilitat de la derrota de Kaborid). Pius XII, el 1939, en vigílies de la guerra, davant d'un Tercer Reich que estava a punt d'envair Polònia, va fer una crida al món per ràdio: "Res no es perd amb la pau. Tot es pot perdre amb la guerra. Que els homes tornin a entendre's. Que reprenguin les negociacions."
La visió de Francesc sobre la guerra la trobem a Fratelli tutti: "Tota guerra deixa el món pitjor de com el va trobar. La guerra és un fracàs de la política i de la humanitat, una rendició vergonyosa, una derrota contra les forces del mal”. En plena guerra, la Santa Seu busca camins de pau, sens dubte una pau justa, i persegueix l'ajuda humanitària per alleujar els cops de la guerra sobre el poble i sobre els combatents. Ho fa sistemàticament en els conflictes.
La missió del cardenal Zuppi, que va començar a Kíiv, on va tocar el drama humanitari del país, a més de reunir-se amb el president Zelenski, encaixa en aquesta visió. La important ajuda humanitària de l'Església és un suport a la resistència de la població ucraïnesa. El cardenal Krajewski, el "ministre de solidaritat" del Papa, ha estat sis cops a Ucraïna amb carregaments i ajuts: "el Papa vol estar a prop dels que pateixen", va dir. Llavors Zuppi va anar a Moscou, i va ser la primera personalitat "occidental" que va visitar la capital russa. El va rebre l'assessor per a afers internacionals, Uixàkov, no Putin. A petició del govern de Kíiv, les converses van centrar-se en el problema humanitari d'Ucraïna. Hi ha hagut una falta de confrontació assenyada entre el govern rus i la Santa Seu durant un temps.
El "viatge" del cardenal, en nom del Papa i amb l'assistència de la Secretaria d'Estat i les nunciatures, no va acabar aquí. No podia faltar la parada a Washington, també per les relacions històriques entre la Santa Seu i els Estats Units, a partir de la Segona Guerra Mundial i després un cop superada la Guerra Freda (malgrat la divergència sobre les guerres de l'Iraq). Els Estats Units són els paladins de l'ajuda a Ucraïna, però també s'han assegurat que el conflicte no s'escampés per territori rus i amb armes atòmiques. La perspectiva estatunidenca és donar suport a la contenció ucraïnesa de l'atac rus. La Santa Seu tendeix a reduir els danys humans i busca camins de pau (encara no identificats) per combinar la fi dels enfrontaments, la justícia i la seguretat. Els Estats Units, a causa de la seva visió global, senten la importància del "lideratge global" de Francesc i de la Santa Seu. Així ho va demostrar la llarga i cordial conversa entre el president Biden i l'enviat del Papa.
Ja durant la Segona Guerra Mundial, els Estats Units estaven molt interessats a compartir el pensament de la Santa Seu, més que en obligar-la a posicionar-se al seu favor, com van la resta d'aliats. Tal com demostra la missió de Zuppi, la Santa Seu no s'equipara a altres actors internacionals, però tampoc no és neutral. Per això té la capacitat de representar un punt de vista que al principi pot semblar una mica allunyat de les parts implicades en el conflicte (entre les que també hi ha sectors catòlics), però que té el seu propi valor particular. Així ho demostra l'interès per rebre l'enviat del Papa que tenien els països visitats i altres països. Bona mostra n'és que els governs pregunten a la diplomàcia vaticana sobre aquesta qüestió. A llarg termini, les visions dels papes han demostrat que són de gran interès, entre altres motius per reconstruir relacions basades en la confiança i la seguretat entre els governs.
Andrea Riccardi
[Traducció de la redacció]
Llegiu l'article al Corriere della Sera
