El 7 de juny es va inaugurar a Madrid la nova casa Fratelli Tutti de la Comunitat de Sant'Egidio. La inauguració va comptar amb la presència del fundador de la Comunitat, Andrea Riccardi, el cardenal arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro, i Tíscar Espigares de Sant'Egidio, juntament amb un bon grup d'amics, especialment els amics del carrer i els infants i les famílies de les Escoles de la Pau.
La nova casa Fratelli Tutti, situada en un cèntric carrer de Madrid, va ser reformada per la Comunitat de Sant’Egidio a partir d'un edifici cedit per l'arxidiòcesi de la ciutat. L'edifici consta de cinc plantes on hi haurà un centre de dia per a persones sense llar (amb menjador, cuina, bugaderia i banys), l'Escola de Llengua i Cultura Espanyoles, l'Escola de la Pau, i una casa per a ancians i habitatges d'emergència.
Construïda durant la pandèmia, en moments especialment difícils per a tothom, però especialment per a les persones que van perdre casa seva, quan l'egoisme sucumbeix a la "temptació de tancar-se en un mateix", la casa ens recorda que "no ens salvem sols", en paraules de Tíscar Espigares, que també va agrair el suport del cardenal Carlos Osoro per fer realitat aquest somni: "Aquesta casa sempre estarà vinculada al seu nom", va destacar. De la seva banda, el cardenal Osoro va agrair "la dedicació i la tenacitat incansables" de la Comunitat de Sant’Egidio per fer que aquesta ciutat sigui un lloc més humà. També va recordar que pregar amb el Parenostre és una invitació a no oblidar els necessitats, perquè són els nostres germans. Va fer palesa la importància que existeixin cada vegada més llocs en què aquesta fraternitat es pugui viure de manera concreta. Andrea Riccardi va seguir les seves paraules bo i dient que quan el Paresnotre es fa vida significa, precisament, Fratelli Tutti.
Viure la fraternitat amb tothom, especialment amb els més pobres, al carrer, en la trobada i l'amistat és una cosa Comunitat ha viscut durant més de mig segle i és la vocació d'aquesta casa. Però no n'hi ha prou, de viure la fraternitat al carrer. Calen cases, perquè les famílies maduren quan tenen una casa comuna.
