Com tota la regió del Sahel, des de fa anys Burkina Faso viu una situació de gran inseguretat i és víctima de freqüents atacs terroristes jihadistes. L'ofensiva terrorista, que va començar el 2016, en un primer moment es va acarnissar en llocs simbòlics de la presència occidental, com ara cafès, restaurants i hotels de la capital, però després va centrar les seves accions a minar la presència de l'Estat al territori, i va atacar escoles, comissaries de policia i altres símbols de l'Estat i les seves institucions. El 2022 el país va patir dos cops d'Estat militars que van fer encara més inestable la situació política. El Govern, incapaç de mantenir l'ordre, ha armat la població civil, però amb aquesta mesura ha fomentat el component ètnic dels enfrontaments i la violència privada sobretot a les regions frontereres del nord i l'est, on prolifera el tràfic de persones i béns.
En els darrers mesos la situació està empitjorant encara més. Fora de la capital no hi ha cap territori que es pugui considerar segur, ni tan sols la gran artèria de trànsit que uneix les dues ciutats principals, Ouagadougou i Bobo Dioulasso, on hi ha hagut atacs també contra ONG que duien ajuda humanitària.
La població, aterrida, ha fugit a llocs més protegits. Gairebé dos milions de burkinesos –una desena part de la població– han marxat de casa seva. Els infants pateixen especialment aquesta situació: la meitat dels desplaçats són menors i moltes escoles, més de cinc mil, han hagut de tancar a causa de la inseguretat i han deixat un milió d'escolars fora de les aules.
En aquesta situació de disgregació de l'Estat, malgrat la violència i la inseguretat creixent, el treball del programa Bravo! per inscriure al registre civil la població continua enmig de mil problemes. Unes 200 oficines no han interromput el seu treball. Algunes han hagut de traslladar-se a zones més segures. El programa està acompanyant les comunitats que es desplacen cap a zones menys perilloses (com la zona centre oest) bo i impulsant accions per garantir la seguretat i la continuïtat del servei d'inscripció sobretot per a les dones que volen inscriure el naixement dels seus fills.
Sens dubte és difícil mantenir operatius els centres de registre civil. En alguns casos els agents de Bravo! s'han vist obligats a deixar els seus llocs i a desplaçar-se a centres més segurs. Però quan han marxat han salvat els llibres de registre i han provat de recrear als llocs als que van les oficines de registre civil per als refugiats provinents de la seva zona. És una forma de resistència a la violència i un fre a la dissolució de l'Estat, que s'erigeix sobre la consciència que el programa Bravo! ha fet sorgir en molts operadors i en la població al llarg d'aquests anys de treball i de presència capil·lar al país.
