Nadal per a tothom, també per als refugiats de la ruta balcànica: els darrers dies un grup de Joves per la Pau va anar a trobar-se amb migrants tant a Trieste, a Rijeka (Croàcia) com a Bihać (Bòsnia). El fred hivernal en aquestes zones ha tornat amb força i les condicions meteorològiques empitjoren dia a dia, el que augmenta la desesperació de molts que encara veuen lluny el destí del seu viatge.
No és la primera vegada que els Joves per la Pau travessen la frontera “en sentit contrari” per visitar migrants que es veuen obligats a viure enmig del fang, sense electricitat ni calefacció. I també aquest cop la trobada va ser commovedora. Rebre un regal, un àpat calent, una paraula d'ànim o de benvinguda és essencial per a ells.
Són moltes les històries dures que es poden sentir en aquests llocs, com la de la Karima, una nena afganesa de 13 anys a la qual van conèixer a Bihać. Durant les activitats que organitzaven un dels dies de festa, va escriure el nom de “Leila” en una polsera. El seu germà, una mica més gran que ella, ens va explicar llavors que aquest era el nom de la seva germana petita, assassinada quan només tenia tres mesos pels talibans.
Més de cinc-cents migrants, entre afganesos, pakistanesos, iraquians, iranians i bengalís, van participar en les diferents activitats i festes organitzades a Trieste. Entre classes d'idiomes, cançons italianes i tradicionals dels països d'origen, regals (coses útils com jaquetes, jerseis, bufandes, guants, barrets, productes d'higiene), sentien que no se'ls havia oblidat i que, veritablement, el Nadal arriba per a tothom.
Cada dia, el “dinar de l'amistat” acollia uns seixanta migrants. Era un moment de descans, un treva del fred i un moment d'amistat i de compartir.
Es va reservar un lloc especial per als migrants que dormen al carrer a Trieste. Són molts els que es troben en aquesta difícil situació perquè la ciutat és parada obligatòria per continuar el seu viatge cap a altres destinacions. Per a nosaltres són petits i senzills gestos de solidaritat, per a ells un símbol d'esperança i hospitalitat, especialment en dies tan especials com el Nadal.
L'últim dia, tots ens vam reunir a l'església de Sant Antoni Taumaturg per fer una pregària en record d'aquells que han perdut la vida intentant arribar a Europa. Moltes persones de Trieste i molts migrants van participar en la pregària per recordar aquells que no han pogut arribar a Itàlia. Recordar aquells que han mort d'esperança desferma una gran emoció, una emoció que s'uneix a la crida que sentim aquests dies escoltant el crit d'aquells que, encara avui, fugen de la persecució, la pobresa i la guerra a la recerca d'un futur de pau a la nostra Europa.
