No era gens obvi. No ho era per a la Kelly (nom fals), de la mateixa manera que no ho és per a molts nens —i nenes— que viuen a Llatinoamèrica, enmig de la pobresa i la violència, entre el somni d'un futur millor i el miratge de l'emigració: parlem del títol en Òptica i Optometria que la Kelly, una de les primeres noies que va gaudir del Programa d'Ajuda a Distància de la Comunitat de Sant'Egidio, ha obtingut fa uns dies a la Universitat de San Salvador.
Una fita important per a ella, però també per a la seva família nombrosa —pares i vuit fills— que viu en un dels barris pobres i problemàtics dels afores de la capital, Soyapango.
Les condicions socioeconòmiques dels seus pares podrien haver-la convertit fàcilment en una de les milers de nenes que abandonen l'escola en els primers anys de primària. Formen un veritable exèrcit a El Salvador, on les dades anteriors a la pandèmia ja indicaven un alt índex d'abandonament escolar, dramàticament agreujat pel covid-19: parlem de 100.000 alumnes que, després de 13 mesos de tancament escolar, no han tornat als pupitres. És el 10% de la població escolar del país (dades del Ministeri d'Educació salvadorenc)
Però quan tenia només quatre anys, la Kelly va ser “apadrinada”. L'ajuda regular que va rebre la família va permetre que la nena, que mostrava entusiasme per estudiar i moltes ganes d'aprendre coses noves, continués l'escola.
L'ajuda regular i constant del programa Sant'Egidio va permetre que la Kelly, any rere any, continués els seus estudis amb èxit fins a la Universitat. Fa uns dies, es va graduar amb matrícula d'honor i ja ha trobat una feina que també li permet ajudar substancialment la seva família.
En realitat, no era evident que una noia de Soyapango arribés tan lluny, però tampoc era impossible: gràcies a l'apadrinament, amb una mica d'ajuda constant, es poden aconseguir resultats de gran impacte humà i social.
MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL PROGRAMA D'AJUDA A DISTÀNCIA DE LA COMUNITAT DE SANT'EGIDIO
