"No he sortit d'aquesta sala en dos anys". Més forta que l'amargor, que les teràpies, més forta que la resignació, l'alegria va esclatar a les festes d'Any Nou i Epifania pels més de tres-cents -dones i homes- ingressats a l'hospital psiquiàtric Sadik Dinci d'Elbasan, Albània.
En els primers dies del 2022, dos grups de les Comunitats de Roma i Gènova es van reunir amb un estricte protocol de seguretat per a tots els hospitalitzats: per a cadascú música, begudes, dolços i un obsequi individual. Molts no sortien de la "godina", la sala, des deifebrer del 2020 i fins i tot els que reben visites de familiars -molt pocs- han estat autoritzats a comunicar-se únicament a través de les reixes de les finestres.
I així, paradoxalment, al pati d'una presó, va esclatar una festa alliberadora, que parla d'amistat i de memòria fidel. Aquells mateixos dies, la Comunitat va visitar, gràcies també a l'ajuda dels Joves per la Pau de Tirana, als ancians de la residència "Mare Teresa" a la capital albanesa, als discapacitats de Shenkoll, al nord del país, i als amics de les tres cases-família a Tirana i Kavaje. Lili Beja, que mai no havia tingut una casa abans de ser donada d'alta de l'hospital gràcies a la Comunitat, prengué de la mà a la Francesca (ella que gairebé mai parla) i li dedicà un poema molt dolç: "aquestes són festes familiars -xiuxiuejava tímidament- i vosaltres sou la meva família".
