La trobada dels Europeans for Peace ha tingut lloc a Roma el passat dissabte 9 d'octubre. 400 joves de 15 països s'hi van reunir, per fi de forma presencial, per a discutir i reflexionar junts sobre com construir el món postpandèmic. Hi ha dos elements sobre els quals es basa aquest nou començament, del qual els joves de Sant'Egidio en volen ser promotors: Pau i Comunitat.
Les imatges de l'aeroport de Kabul ens recorden que la pau és necessària. Mario Giro ho va explicar bé, dirigint-se a l'assemblea de joves europeus. Encara hi ha massa conflictes interminables que segueixen causant víctimes i desgastant països sencers. Però parlar de pau - va dir Giro - també és fonamental a Europa on, en paraules de l'escriptor hongarès Sandor Marai "encara no hi ha guerra però ja no hi ha pau". Sovint, de fet, en molts països del vell continent veiem el retorn de la retòrica nacionalista que alimenta les tensions socials i incita a la violència contra els qui són diferents o estrangers. El desafiament de la Generació Y i els Europeans for Peace que formen part d'ella és, per tant, reviure la cultura de la pau a Europa, especialment ara que els testimonis de la Segona Guerra Mundial estan desapareixent. Com va recordar Giro, "la pau és un treball constant i continu que comença a les nostres ciutats".
A més de l'important treball per la pau, s'hi va reflexionar sobre el paper dels joves en la reconstrucció de la xarxa d'humanitat que s'ha fet més fràgil per la pandèmia. Marco Impagliazzo ha subratllat aquest aspecte en el seu discurs de la tarda, afirmant que "El nou món post-pandèmic només pot renéixer com un nosaltres comunitari, en cas contrari serà pitjor que abans". "Al desert de la pandèmia - va continuar Impagliazzo - vosaltres, joves, heu estat arbres que han donat aixopluc i alè a tanta gent pobra". Ara és el moment de reconstruir les xarxes de solidaritat, de convertir-nos en un bosc per aconseguir aquest "canvi climàtic social" que pugui respondre a la por que genera l'aïllament pandèmic. Fer arribar a tots l'amistat que viuen els joves de Sant'Egidio amb els pobres allí on són presents és la clau per aconseguir aquest canvi radical.
Les històries dels joves que van parlar durant la jornada ens permeten albirar una Europa diferent. L'amistat amb les persones sense llar a Londres i Hongria, les missions a Bihac i Lesbos i l'acollida de refugiats gràcies als corredors humanitaris, parlen d'una Europa acollidora i inclusiva. Una Europa en la qual la solidaritat es converteixi en una alternativa concreta a l'individualisme del món globalitzat.