"Durant la pandèmia la Comunitat ha florit." Són paraules de la Isabel, una dona de 80 anys que forma part del moviment "Visca els ancians" de Santiago de Cuba.
En aquesta bonica ciutat de la costa, la segona en nombre d'habitants i situada a la zona sudoriental de la illa, a uns 900 km de la capital, hi viu una Comunitat de Sant’Egidio.
La ciutat va tenir una forta influència europea, sobretot espanyola, però també francesa i italiana, la qual cosa es va reflectir en la seva cultura i la seva arquitectura.
Alhora va ser la porta d'accés dels esclaus africans que s'utilitzaven per la collita de la canya de sucre (per això és la ciutat més "negra", és a dir, amb la major densitat de persones originàries del continent africà).
Allà Sant'Egidio ha posat en marxa el programa "Visca els ancians". A diferents barris (Maceo, Chicharrones, Flores i Martí) els joves de Sant'Egidio marquen la diferència i donen esperança de futur. El programa compta amb la col·laboració d'autoritats locals i acadèmiques. La facultat de Medicina, per exemple, ha creat la càtedra "Visca els ancians", que permet que els estudiants facin unes pràctiques de seguiment de més de 200 ancians que estan sols.
En el temps de la pandèmia, i sempre respectant les restriccions i el toc de queda a les 13.00h, la Comunitat ha intensificat les activitats. Tampoc no s'han interromput en cap moment la pregària i les trobades en petits grups. Alguns joves, gràcies a la Comunitat, han conegut l'Evangeli. I també van celebrar que alguns joves, després d'un itinerari de catequesi amb la Comunitat, van ser batejats pel pare Frederic Comalat, que va anar-hi expressament des de l'Havana.
.jpg)
