S'acaba la missió d'estiu de Sant'Egidio amb els refugiats de l'illa grega de Lesbos. Però no acaben l'ajuda i l'afecte pels migrants que segueixen a l'illa i que veuran arribar noves missions de la Comunitat els propers mesos. El vol dels estels al cel de Lesbos, l'olivera plantada al "turó de les armilles salvavides", les festes amb els menors no acompanyats, les pregàries i els diplomes dels cursos de llengua són senyals d'esperança d'una amistat que no té fronteres.
Amb els menors no acompanyats
Passem alguns dies amb els 200 menors no acompanyats que viuen en 7 cases d'acollida a l'illa de Lesbos. Són joves de 12 a 17 anys provinents de l'Afganistan, Somàlia, Síria, l'Irak, el Congo i Guinea.
Van fer tot sols el perillós viatge cap a Europa i ara que estan en una espècie de "llimb", somien un futur millor al nostre continent. Durant les excursions o mentre menjàvem a la tenda de l'amistat, els nens expressaven els seus somnis, que no són molt diferents dels que tenen els seus coetanis que van néixer a Europa: un vol ser futbolista; un altre, enginyer. Molts van parlar de l'angoixa que els van provocar les expulsions al mar, la preocupació pels seus pares i germans que estan lluny i sovint en perill als seus països d'origen.
La festa dels estels
L'Escola de la Pau, un espai de jocs, els colors i l'alfabetització, ha acabat amb una festa després d'un estiu d'activitats a la Tenda Vermella. Tots han rebut un certificat amb el seu nom, un record que guardaran com una relíquia.
Els últims dies de la missió van estar marcats pel dolor i la pena pel cop d'Estat a l'Afganistan i per l'atemptat de l'aeroport de Kabul. Arribaven notícies de familiars que no havien sortit del país i que van perdre la vida als enfrontaments.
L'aire feia volar els estels amb el colom i l'arc de sant Martí al mig, una activitat que va omplir d'entusiasme els infants de l'Escola de la Pau. Els més grans miraven els estels com un símbol de llibertat. Els talibans havien prohibit jugar-hi. La festa dels estels indicava que acabava l'hivern i començava la primavera. Per als afganesos segueix sent un signe d'esperança.
Una olivera al cementiri de les armilles salvavides
Tots els grups de la Comunitat que han anat a Lesbos, provinents de diferents països europeus, han anat en peregrinació i han pregat al lifejacket graveyard, el cementiri de les armilles salvavides, un enorme abocador que hi ha en un turó on hi llencen les restes dels naufragis. Des d'aquest estiu, una jova olivera plantada al turó és el signe que deixa la Comunitat com a símbol d'una pau que ha de fer arrels fins i tot en les condicions més difícils.
Entrega de certificats als voluntaris
Han estat un element fonamental d'aquest estiu de solidaritat a Lesbos. Són els 30 joves –homes i dones migrants, provinents de diferents països– que mentre hem estat a Lesbos han ajudat gratuïtament a la "tenda de l'amistat" no només per servir un àpat calent a aquells que –com ells– viuen al camp de Moria2 sinó sobretot per ajudar en la comunicació (en farsi o en àrab) amb els refugiats. Una presència de gran valor.
A tots ells, en acabar les activitats, durant una tarda animada amb cants i balls, se'ls ha entregat un certificat de reconeixement pel treball realitzat conjuntament. Ajudar els altres dona dignitat i felicitat. Es pot dir d'aquells que tenen un sentiment de buit els dies viscuts al camp. Però també es pot dir de cadascú de nosaltres, els voluntaris, que durant l'estiu hem prestat un servei a Lesbos, deixant-hi un tros del nostre cor.
_______________________
La Comunitat de Sant’Egidio ajuda en la primera acollida de ciutadans afganesos que tenen la seva família a Itàlia o que tenen llaços amb el nostre país.
Qui ho vulgui, pot contribuir-hi amb:
- un donatiu online
- un donatiu a la col·lecta de Facebook
- o a través del nostre compte corrent:
IBAN: IT37C0501803200000000223558
banc: Banca popolare Etica
Comunità di S.Egidio ACAP Onlus
piazza S.Egidio 3a
00153 Roma
Concepte: emergència Afganistan
