Joves per la Pau amb els joves migrants a la frontera amb Bòsnia

Fa uns dies va començar la primera de les quatre missions d'estiu dels Joves per la Pau a Bòsnia, amb un grup de dotze joves de les Comunitats de Pàdua i Bolonya. A Bihaç, una part del treball es duu a terme en sinergia amb el JRS (Jesuit Refugee Service), amb el que des de fa uns mesos hi ha una profitosa col·laboració.
La situació a Bihaç canvia de pressa. A l'estiu els joves migrants es queden només uns dies, mentre es preparen per seguir el seu viatge. Cada vegada arriben més persones de la banya d'Àfrica, com el Yusuf (nom fictici), somali de 17 anys que va arribar a Bòsnia amb el seu pare i la seva germana de 16 anys i que, igual que moltes altres persones, acampen al mig del bosc que hi ha al voltant de Bihaç. Parla de la violència i de les humiliacions que va patir a la frontera amb Eslovènia: "Ho vaig perdre tot, només em queda l'ànima, que em permet seguir sent feliç...".
Les condicions higièniques dels migrants segueixen sent extremadament crítiques, amb molts casos de sarna tant dins com fora dels camps, per no parlar dels problemes associats a la manca d'aliments i aigua, que a més de ser insuficient sovint no és potable. La relació amb els habitants del lloc és cada vegada més tensa i no falten les manifestacions d'intolerància explícites contra ells, com la que diu: "Si voleu veure un zoo, aneu a Lipa".
Cansats, afamats i maltractats, els migrants segueixen amagant-se en precaris refugis i no es rendeixen davant del somni d'arribar a Europa, fins al punt que intenten passar el "game" vàries vegades cada setmana. Molts han volgut participar de manera inesperada, però agradable, a una escola d'italià improvisada dels Joves per la Pau davant del camp de Lipa. Resisteix l'esperança i les ganes d'amistat: tot i viure en condicions miserables, no els falta amabilitat i gestos de generositat, com el desig de compartir el poc menjar que tenen. És commovedor veure com, fins i tot en situacions crítiques, el seu esperit optimista i confiat transmet un sentiment d'encoratjament; tal com ens va dir un jove paquistanès en un dels jungle camps: "Tots tenim un somni".