Del 22 al 26 de març una delegació de la Comunitat de Sant'Egidio ha tornat a Lesbos per ajudar els refugiats bo i repartint aliments i productes d'higiene personal, en la visita de preparació dels corredors humanitaris.
La primavera comença amb dies freds a l'illa de Lesbos (Grècia), on milers de refugiats viuen amb poca roba i les poques pertinences que els queden després dels incendis que hi ha hagut al camp. Més enllà dels tancats i dels llocs improvisats per aixoplugar-se, la seva vida es regeix pel confinament dictat per la pandèmia: ningú no pot sortir lliurement, cada setmana es publica la llista dels números de targeta que tenen dret a breus sortides per motius de necessitat.
Fins a 450 persones, moltes de les quals han arribat no fa gaire a l'illa, s'han beneficiat dels aliments, els productes d'higiene i els bons de compra que ha dut la Comunitat. Són els caps de família, que han rebut la invitació gràcies a refugiats amics de la Comunitat, i són els únics autoritzats a sortir del camp tancat.
Noves arribades
Hi ha moltes cares noves. Darrerament torna a haver-hi nous desembarcaments. Les illes de l'Egeu són la porta d'Europa per a la migració provinent de Síria, Afganistan, el Congo i Somàlia, i augmenten les arribades d'altres països africans com Sierra Leone, Marroc i Uganda.
Les dones que arriben, sovint òrfenes o joves que van començar a treballar com assistents familiars ja de ben petites, fugen de la pobresa, de matrimonis forçats, de la violència i de l'explotació per part dels seus compatriotes als països d'arribada. És el dolorós fenomen de la tracta i de les noves rutes que s'estan dibuixant.
Incertesa
Després de mesos sense serveis higiènics al camp, ara ja funcionen les dutxes, on per torns de set minuts els refugiats es poden rentar. Les famílies tenen dret a tendes amb espais separats, que amb certa ironia reben el nom d''apartaments'.
Si alguns aspectes de la vida al camp estan millorant, en els darrers mesos s'està produint una nova situació: Mitilene, ciutat de l'illa de Lesbos, s'està omplint d'assentaments i d'allotjaments precaris que aixopluguen famílies que han sortit del sistema d'acollida: aquells a qui se'ls ha negat l'asil i aquells que un mes després d'haver obtingut l'asil ja no tenen dret a assistència.
La història de B., d'ajudant a indocumentat
Alguns refugiats s'amaguen durant mesos, sense sortir mai de la seva "casa" per por que els repatriïn. És el cas de B., amic de la Comunitat des de 2019 que feia d'intèrpret per al servei grec d'asil. En negar-li la petició d'asil, va començar a amagar-se, mentre els funcionaris del camp que no coneixien la denegació de la seva petició, seguien buscant-lo perquè el necessitaven.
Les portes d'Europa
Durant els dies de la visita, el personal de Sant'Egidio va seguir escoltant les històries dels refugiats, mentre preparaven les properes arribades dels corredors humanitaris. Moltes peticions d'asil són denegades, milers de persones, famílies amb infants no saben on anar o on tornar, no tenen dret al reassentament en un altre país de la Unió Europea. Es pregunten amb preocupació com acabaran, mentre repassen les condicions jurídiques que permeten entrar a Europa. Mentre es discuteix sobre el futur del model d'acollida dels refugiats a Europa i s'espera la visita de la comissària europea Ylva Johansson, es consolida el projecte d'un nou camp tancat al bell mig d'un bosc, al costat d'un camí de terra. Cada vegada més lluny dels ulls d'Europa.
