La situació al nord de Moçambic és cada dia més dramàtica. En les últimes setmanes s'han multiplicat els atacs de pseudo-jihadistes a la regió de Cabo Delgado. Milers de persones han fugit de les seves llars per a refugiar-se en regions veïnes. Els supervivents expliquen històries terribles de violència i crueltat de les què la víctima és la població desemparada, sobretot pobres, de fet els més pobres de Moçambic, que viuen de la pesca i l'agricultura.
Molts van fugir en petites embarcacions des de Mocimboa durant l'atac de juny. Van trobar refugi en uns illots i mesos després van arribar a Pemba (capital de la província de Cabo Delgado).
El patiment d'aquesta gent és enorme. Alguns van morir durant el viatge en caure a l'aigua, per deshidratació o infeccions de diversa índole. Després de l'últim atac violent al districte de Muidumbe a finals d'octubre, moltes persones van quedar bloquejades al bosc sense aigua i sense aliments. Hi ha famílies desaparegudes.
La Comunitat continua ajudant els desplaçats. El Diumenge dels Pobres a Pemba es va dur menjar, sabó i mascaretes a unes 150 famílies, la majoria arribades des del nord en vaixell durant les últimes setmanes. Estan allotjades en cases de pescadors en els barris propers al mar, on avui hi viuen juntes fins a 40 o 50 persones. La població de Pemba pràcticament s'ha duplicat en els últims mesos. La Comunitat de Sant'Egidio de Nampula, per altra banda, ja ha visitat 350 famílies desplaçades que han estat reubicades a Corrane, a uns 60 km de la ciutat, en un terreny que havia estat un camp de cotó.
En aquest moment tan greu de pobresa i desesperació, el què consola a aquests refugiats és la visita, l'amistat (juntament amb l'ajuda material que tant necessiten), sabent que no se'ls oblida. I els joves de Sant'Egidio, gairebé tots més joves que la pau de 1992, són testimonis de la fidelitat de la Comunitat a aquest país i de la seva necessitat de pau.
