Tapachula és una ciutat mexicana de Chiapas, a l'extrem sud de l'Estat, a prop de la frontera amb Guatemala i a l'Oceà Pacífic. Està als peus d'un volcà conegut com El Tacaná i té una població d'uns 300.000 habitants.
El nom de la ciutat deriva de Tapacholatl, que en llengua nahuatl vol dir "terra submergida". L'economia de la ciutat és bàsicament agrícola. Hi ha especialment plantacions de cafè, de plataners i de mangos.
Allà, des de finals de 2018 hi arriben caravanes amb milers de migrants centreamericans provinents d'Hondures, El Salvador, Guatemala i Nicaragua que esperen que tornin a obrir les vies de pas cap al nord.
Juntament amb els llatinoamericans del passat setembre, també hi arriben milers d'haitians i africans, provinents d'Angola, Mali, República Centreafricana i Congo que utilitzen aquesta nova ruta. També ells esperen que es reobri l'espai per passar cap als EUA. Es queden a Tapachula perquè hi fa més calor, el clima és més suau i se senten en un ambient semblant al dels seus països d'origen, però les condicions de vida sovint són insuportables.
Molts migrants viuen al carrer, a alguns els tanquen en centres de detenció durant setmanes o mesos esperant que les autoritats mexicanes els donin els documents de residència o de trànsit.
Tapachula rep el sobrenom de la "Tijuana del sud", en comparació amb Tijuana, la ciutat mexicana a la frontera dels EUA, principal punt d'arribada de les rutes migratòries.
La Comunitat de Sant’Egidio, davant de la difícil situació dels migrants, ha organitzat una missió d'acompanyament i ajuda a les franges més vulnerables, i especialment els infants, molts dels quals no estan acompanyats.
Més de 80 joves de les Comunitats de Sant'Egidio d'Amèrica Central provinents de El Salvador, Guatemala, Nicaragua, Costa Rica i Hondures, des del 12 de febrer animen un centre de dia per a infants on duen a terme activitats educatives, de joc i suport escolar, d'ajuda psicològica i socialització. Reben dos àpats al dia i se'ls ajuda amb la higiene. El Centre vol ser sobretot un lloc de serenitat, obert també a les famílies per estrènyer l'amistat, per ajudar-les en el seu difícil viatge i per seguir en contacte si decideixen tornar als seus països d'origen. La presència entre els voluntaris de joves educadors salvadorenys, hondurenys i guatemaltecs, a més de mexicans, és un valor afegit molt important: ajuden els nens i les famílies a entendre millor els riscos del terrible viatge, s'erigeixen en punts de referència també per a comunicar-se amb els familiars dels migrants als seus països d'origen, intenten construir xarxes d'ajuda per evitar que molts infants visquin una terrible tragèdia humana.
