El diumenge 26 de gener, l'Església celebra el Diumenge de la Paraula de Déu, segons el que va estipular el papa Francesc a la carta "Aperuit illis" (publicada el 30 de setembre de 2019, en ocasió dels 1600 anys de la mort de sant Geroni, el sant estudiós i traductor de la Sagrada Escriptura): "Un diumenge dedicat totalment a la Paraula de Déu per comprendre l'inesgotable riquesa que prové d'aquest diàleg constant de Déu amb el seu poble".
"No és una decisió banal –va escriure Andrea Riccardi–: dedicar tot un Diumenge a celebrar la Paraula de Déu. D'alguna manera, és semblant al Corpus Christi, solemnitat molt arrelada entre el poble cristià, que va ser instituïda el 1264 per Urbà IV per augmentar la devoció a l'Eucaristia".
Una perspectiva ecumènica
La data triada per a la celebració, reflexiva i de divulgació de la Paraula de Déu, és el III Diumenge del temps ordinari. No és simplement una coincidència temporal: està situada en el període en què el poble catòlic és convidat a reforçar els lligams amb els jueus i a pregar per la unitat dels cristians.
Un fruit del Concili
El Concili, en la constitució dogmàtica Dei Verbum recorda: "L'Església ha venerat sempre les Sagrades Escriptures de la mateixa manera que el mateix Cos del Senyor, sense deixar de nodrir-se de la taula amb el pa de vida, tant de la paraula de Déu com del Cos de Crist...".
Per practicar la misericòrdia
Continua l'Aperuit Illis: "Escoltar la Sagrada Escriptura per practicar la misericòrdia: aquest és un gran desafiament per a les nostres vides. La Paraula de Déu és capaç d'obrir els nostres ulls per permetre'ns sortir de l'individualisme que duu a l'asfíxia i l'esterilitat, alhora que ens mostra el camí de compartir i de la solidaritat". Constantment la Paraula de Déu ens remet a l'amor misericordiós del Pare que demana als seus fills que visquin en la caritat. La vida de Jesús és l'expressió plena i perfecta d'aquest amor diví que no es queda res per a ell mateix, sinó que es dona a si mateix a tothom sense reserves. A la paràbola del pobre Llàtzer hi trobem una valuosa indicació. Quan Llàtzer i el ric moren, aquest últim, en veure el pobre al si d'Abraham, demana que l'enviïn als seus germans perquè els pugui avisar i visquin estimant el proïsme, per evitar així que també ells pateixin els turments que ell viu. La resposta d'Abraham és punyent: "Ja tenen Moisès i els Profetes: que els escoltin" (Lc 16,29).
