A l'illa grega de Lesbos, les tendes del camp de refugiats més gran que hi ha a les portes d'Europa pateixen les inclemències del fred. Des de Roma i des de Nàpols un grup de la Comunitat de Sant’Egidio i dels Joves per la Pau ha decidit passar els primers dies de 2020 al camp de Moria.
"És la primera vegada que soc feliç", diu un home en un moment de festa. És una situació difícil, la dels migrants que emprenen un llarg viatge amb l'esperança d'entrar a Europa, deixant enrere la guerra i la violència: són sirians, afganesos, somalis i congolesos. A l'illa grega s'aturen les esperances de molts, que durant mesos i anys –i no dies– no poden seguir el seu viatge. Són 19 mil persones en un lloc pensat per a 4000.
Dinars i sopars, organitzats per la Comunitat, intenten abraçar en un clima de festa els refugiats que viuen a l'illa. "Somriem els uns als altres com si ens coneguéssim de tota la vida, ells ens donen les gràcies i veiem en els seus ulls que ens imaginen feliços perquè vivim en la part afortunada del món", explica la Francesca, dels Joves per la Pau. És un sentiment de fraternitat que fa sorgir una promesa en els joves europeus: "alguna cosa ha de canviar".
Hi ha l'esperança que alguna cosa està canviant. La iniciativa en el període nadalenc continua, amb calor humà, amb l'estiu de solidaritat de Sant'Egidio a les illes gregues de Lesbos i Samos. A més, es produeix poques setmanes després dels corredors humanitaris de Sant'Egidio i l'Almoineria Apostòlica, que han permès que 33 refugiats hagin arribat a Itàlia.
