A Barcelona, es pot evitar la institucionalització gràcies, entre altres, a un llibre publicat per Sant'Egidio

“Com quedar-se a casa quan s’és ancià” ofereix informació per a un tractament diferent de la vellesa

A la presentació de la quarta edició de la guia “Com quedar-se a casa quan s’és ancià” s’han volgut subratllar la necessitat d’un canvi de mentalitat que permeti passar “de la institucionalització dels ancians a l’ajut a casa”.

La guia es una brúixola per orientar-se i trobar respostes a les exigències d’ajuda de molts ancians i els seus familiars. Moltes persones busquen suport, serveis i companyia per poder continuar vivint a casa encara que es facin més grans i els sigui més difícil fer front als problemes de gestió de la vida de cada dia. A Barcelona hi ha 348.747 ancians (el 21,5% de la població) i el 25,6% viuen sols. Un dels factors que pot ajudar que els ancians es quedin a casa és l’assistència domiciliària, un servei que a Barcelona cobreix el 6% dels ancians, lluny dels percentatges de països europeus com Suècia, amb un 21%, Dinamarca, amb un 11% i Alemanya, amb un 8%.

Sant’Egidio ofereix gratuïtament aquesta guia a la ciutat, a qui treballa amb els ancians i a les institucions que els assisteixen, però sobretot als ancians i a les seves famílies. La guia conté informació sobre aspectes d’assistència social i sanitària o de qualsevol altre tipus per quedar-se a casa, també aporta informació de recursos de l’àmbit associatiu i cultural, de prestacions per a les necessitats econòmiques, de les pensions o de la defensa dels drets. En la seva coberta, aquesta quarta edició de la guia de Barcelona presenta una obra del pintor Joan-Pere Viladecans. La guia es pot descarregar en format PDF i es pot consultar a la pàgina web: www.santegidio.org.

En la presentació, la Montserrat Vilaseca, de Sant’Egidio, ha recordat que perquè els ancians puguin quedar-se a casa “cal crear xarxes d’ajuda i suport als ancians” i que “la visita és d’un gran valor, perquè sosté la seva vida, dona dignitat, en definitiva, comunica que algú pensa en tu”. En qualsevol cas, ha afegit que “cal augmentar l’assistència domiciliària i les polítiques han de passar de la institucionalització a l’ajut a casa”.

El gerent de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Fernández, ha agraït “el regal que Sant’Egidio fa a tota la ciutat condensant en una guia tota la informació que necessiten els ancians per quedar-se a casa”.  

També s’ha sentit la veu dels ancians. L’Escolàstica ha explicat les dificultats per acceptar una cuidadora a casa: “No fue una decisión fácil. Uno piensa: ‘¿un extraño en casa?, ¿y si no nos entendemos?’. Pero fue la mejor decisión. Con ella puedo tener todo lo que necesito”. La Cristina, dels Joves per la Pau de la Comunitat de Sant’Egidio, ha testimoniat la joia i el valor de la trobada amb els ancians: “M’han fet créixer com a persona. Les visites m’han fet veure realitats de persones amb poques possibilitats i moltes limitacions, però sempre amb un somriure i una paraula d’agraïment“. La Mila, que ajuda a la seva mare de 95 anys a quedar-se a casa, està convençuda que “també per als que estem al seu costat, per als que l’estimem ens és bo compartir els seus sentiments i dificultats”.