La nostra relació amb els menors sempre s'ha basat en el respecte. Fins i tot quan es tractava d'infants considerats difícils, exclosos per l'escola, moltes vegades menyspreats perquè no se sabien expressar bé, la Comunitat sempre hi ha vist la potencialitat d'una vida que encara havia de créixer i necessitava la confiança dels altres. Per això una constant de la nostra acció ha estat defensar la vida dels més petits, una vida que moltes vegades es respecta poc.
Volíem –i encara volem avui– estar al costat dels infants i dels joves per protegir-los, per ajudar-los a créixer, no com mestres o "assistents", sinó com amics grans que estan atents a la seva vida i que volen trencar els mecanismes de l'exclusió social, començant per l'escolar.
Sentim que requeia sobre nosaltres una nova responsabilitat, la d'ocupar-nos d'ells, vivint una forta familiaritat per ajudar-los a créixer amb serenitat i també per ajudar les seves famílies.
Un tret de la nostra actuació és l'atenció per les necessitats individuals de cada persona: cada activitat d'ajuda, cada iniciativa, està pensada en relació a les necessitats de cada persona, perquè cada persona és diferent, i cal tenir en compte no només els seus problemes, sinó també les seves potencialitats i les seves capacitats. A les escoles de la pau també els programes de reforç escolar són individualitzats i cada infant rep una ajuda concreta en funció de les seves necessitats.
La festa i els jocs són moments bàsics de les escoles de la pau. Són ocasions per aprendre a estar amb els altres, per aprendre moltes coses de manera alegre i serena.
El desavantatge cultural amb què els infants més desafavorits es veien obligats a anar a l'escola ens va dur a treballar per superar-lo, per evitar que l'escola els exclogués i per garantir-los l'oportunitat d'aprendre i d'acabar els estudis.
Però si l'ajuda amb els estudis és un punt d'inici irrenunciable del nostre servei, seguim sentint la responsabilitat d'acompanyar el creixement dels infants i dels joves en tots els aspectes de la seva vida, sobretot si la seva família ho desitja o no pot fer-ho.
No volem renunciar a educar aquests menors a viure els grans esdeveniments del món amb una actitud de solidaritat concreta perquè, malgrat el seu aparent desavantatge cultural, tenen un gran desig d'obrir-se humanament i culturalment.
