Dominique Green, jove afroamericà condemnat a mort, va ser executat en una presó de Texas mitjançant injecció letal el 27 d'octubre de 2004. Es va fer amic de la Comunitat a través d'una relació epistolar: l'amistat amb ell va ser l'inici el 1995 del treball de Sant'Egidio per a l'abolició de la pena capital i de la correspondència amb milers de presos.
En l'aniversari del 27 d'octubre totes les Comunitats de Sant'Egidio recorden el Dominique i tots els que estan al corredor de la mort, amb l'esperança que aviat sigui abolida la pena de mort a tot el món.
La història de Dominique Green
El Dominique era un jove afroamericà de 24 anys. Va ser condemnat a mort a Texas quan acabava de fer-ne 18. El van acusar de cometre un homicidi durant un robatori. Va ser detingut amb violència i va ser sotmès a un interrogatori sense advocat. El judici no va ser just.
El va defensar un advocat d'ofici que va presentar els documents de defensa fora de temps. Sovint els pobres, com ell, no poden pagar-se una defensa adient.
La seva és una història difícil. Va néixer en una família pobra. Els seus pares estaven separats, i la seva mare tenia problemes psíquics. En Dominique va créixer als suburbis de Houston, on hi viu la gent més pobra, els negres i els hispans.
Al judici, l'agost de 1993, va ser condemnat a mort sense que hi hagués cap prova contra ell. Des de llavors va estar-se al corredor de la mort d'Ellis One Unit, a Huntsville (Texas). A través de les seves cartes vam entendre què significa créixer a la presó esperant el dia de l'execució. En Dominique ens va parlar d'amistats molt intenses que van néixer al corredor de la mort aquells anys; ens va dir que altres condemnats a mort, més grans que ell, li havien ensenyat a reaccionar en els moments de més desesperació i de por; ens va explicar que ell mateix s'havia convertit en un punt de referència per a altres que estaven com ell.
De vegades el patiment era intolerable, com quan executaven algun amic. Els guàrdies s'enduien el condemnat i ja no tornava. Va aprendre a viure amb la por.
Vam conèixer en Dominique quan vam contestar una carta que va publicar en un diari italià. De la primera carta que va publicar, en recordem algunes paraules: "...estic empresonat al corredor de la mort... necessito algú que m'ajudi. He pensat que potser em podeu ajudar a trobar algú que tingui temps per escriure'm o per ajudar-me, perquè darrerament no sé com demanar ajuda o amistat... La soledat d'aquest lloc comença a afectar-me, entre altres coses perquè m'he adonat que no puc acabar morint aquí per una cosa que no vaig fer...". I també: "... al corredor de la mort hi ha persones bones i intel·ligents, però moltes no han tingut oportunitats a la vida: fixeu-vos en mi, la meva vida tot just començava i es va acabar per una mentida. Per què?".
En Dominique va intentar donar sentit a la seva vida: sovint, a les llargues hores de soledat que passava a la cel·la, escrivia poesies o dibuixava. Les poesies, els dibuixos i les cartes permetien veure clarament el seu dolor: "aquí aprenc a ser un home, jo que vaig quedar atrapat a les parets de la presó quan només era un jovenet".
Poesis de Dominique Green
He trobat una mà que m'ajuda
Un home fort per recolzar-m'ho
Un somriure amable que m'alegra
Una amistat bona de la qual puc aprendre
De vegades em fa por que tot desaparegui
Tot i que sempre és al meu pensament
Mentre passo els dies
Atrapat a la foscor
Se n'han endut un altre
Un amic que no tornaré a veure.
Soc dèbil, em torno boig
Què puc fer?
Moltes coses, seguides, no serveixen
Són massa coses per explicar-les
Ja no les aguanto
... i tu?
Dominique Green, 9 de febrer de 1996,
des de la presó del comtat de Harris-Hundson
Vídeo
Roma dedica un parc a Dominique Green, víctima de la pena de mort
en ocasió de la Jornada Internacional de les "Ciutats per la Vida – Ciutats contra la Pena de Mort" (2007)
