MODESTA VALENTI
Història de Modesta, anciana que vivia al carrer i va morir sense rebre auxili a Roma el 31 de gener de 1983
No se sap gaire de Modesta Valenti. Els últims mesos de 1982 alguns joves de Sant'Egidio la van conèixer a prop de la basílica de Santa Maria Major de Roma. Demanava almoina una mica tímidament, quasi d'amagat. "Que em podria donar alguna cosa?", preguntava amablement en dialecte friülà. L'amistat que va néixer aquells mesos –feta més aviat amb gestos que no pas amb paraules: un caputxino calent, un dinar junts– havia aconseguit treure a la llum de mica en mica alguns detalls de la seva vida: era de Trieste, on va néixer el 1912. Havia viscut fins feia pocs anys en un pis del que parlava amb nostàlgia. Però la seva vida va quedar marcada per l'experiència dolorosa d'estar ingressada en un hospital psiquiàtric. Era un record que emergia a trossos, fragmentat, de les seves paraules, en què també mencionava tractaments –potser electroxocs– que l'havien traumatitzat.
No sabem per què va marxar de Trieste a Roma, on no hi coneixia a ningú i va començar a dormir al carrer. Quan l'hi preguntàvem, deia que el veritable motiu és que allà hi vivia el Papa i que ella el volia conèixer. De fet, solia anar caminant fins a Sant Pere. Una vegada fins i tot va visitar la basílica amb un amic de la Comunitat. Va ser un inusual moment d'alegria i de serenitat. Amb el seu tarannà dolç, que amagava una gran tristesa, parlava sovint d'un viatge en tren que havia de fer, potser per tornar a Trieste.
El 31 de gener de 1983, al matí, després d'haver passat la nit al fred de la intempèrie a l'Estació Termini, a prop de l'andana 1, la Modesta es va trobar molt malament. Algunes persones van trucar l'ambulància, però quan va arribar no van voler-la auxiliar perquè tenia polls. Durant 4 llargues hores diversos hospitals s'espolsaven la responsabilitat de socórrer-la. La Modesta va quedar-se al terra patint. I quan finalment va arribar l'últim mitjà d'auxili, ja era morta.
Van ser els amics de la Comunitat, els que es van cuidar d'ella, fins i tot després de morir. No va ser fàcil. Van haver de passar 11 mesos perquè lliuressin el seu cos –que estava sota custòdia de l'autoritat judicial– a la Comunitat, la seva única família, que va celebrar el funeral a l'església de Sant'Egidio el 28 de desembre de 1983, festivitat dels Sants Innocents.
La història d'aquella dona fràgil va tenir un profund impacte en la Comunitat: va ser una dona que havia patit molt a la vida i que havia mort pel rebuig, l'abandó i el menyspreu, que s'havien aliat en una mena de conjura fins que va morir sola. En la seva història semblava que es concentraven molts signes de pobresa i d'abandó que la convertien en una veritable "màrtir de la indiferència". Els pobres que viuen al carrer s'identifiquen amb ella i amb el seu patiment, i l'anomenen "santa Modesta" buscant en ella comprensió i protecció.
Per això cada any, l'aniversari de la seva mort, la Comunitat de Sant'Egidio recorda la Modesta i totes les persones sense llar que moren per la duresa de la vida al carrer. A la litúrgia de Santa Maria de Trastevere i de moltes altres esglésies –a Roma i a molts altres llocs– es recorda pel nom tots els amics que han mort. Mentre se'n llegeix la llista s'encenen candeles. És un moment de gran emoció: tots saben que la Comunitat, que conserva com un tresor cada història i cada rostre, mai no oblidarà el seu nom, que està escrit al cor de Déu.
NOTÍCIES #Modesta Valenti
.jpg)
.jpg)
