Luigi Cangiano, conegut com Gigi, era un dels infants que a principis dels anys 80 venien a l'Escola de la Pau de la Comunitat de Sant'Egidio del barri de Poggioreale, a Nàpols.
Era molt prim i semblava que tenia menys anys dels que en realitat tenia. Després de suspendre dos cops a tercer de primària va deixar d'anar a l'escola i ajudava la mare, que per mantenir la família feina de venedora ambulant. No sabia ni llegir ni escriure. En aquella època entre els infants napolitans, molts dels quals vivien desatesos, hi havia un alt índex d'abandonament escolar. La situació va empitjorar encara més amb el terratrèmol de 1980.
La Comunitat de Sant’Egidio va començar a fer classes de repàs al barri en l'anomenada Escola Popular (que més endavant va passar a anomenar-se Escola de la Pau). En Gigi, que no anava a l'escola, es va sentir atret per aquell flux y reflux d'estudiants i d'infants. Al principi es quedava fora, tot esperant que algú s'adonés que era allà, i per fer-se veure saltava la tanca i trucava a la porta de ferro per entrar. Així va néixer una amistat i en Gigi va començar a anar a l'Escola Popular, mentre esperava poder-se matricular a l'escola el curs següent. L'Escola Popular va ser per a ell un gran descobriment i un lloc d'afecte i de pau. A en Gigi li encantava anar-hi, i allà hi aprenia a llegir i a escriure.
Finalment, el setembre de 1983 en Gigi va reprendre els estudis a l'escola.
Però no va durar gaire, malauradament. El 15 de desembre de 1983 en Gigi ja no va trucar a la nostra porta. Eren les nou del vespre quan el nen, que tornava a casa després de comprar uns caramels en una paradeta, va ser víctima innocent d'una bala perduda durant un tiroteig entre policies de paisà i traficants de droga, en els anys de la despietada guerra entre bandes de la Camorra pel control del mercat de droga i d'altres activitats il·lícites. La mort d'en Gigi és una ferida que no s'ha tancat. Segueix sagnant cada vegada que una mà violenta trunca altres joves vides. Una matança d'innocents en què Herodes té el nom i el rostre d'aquells que en molts llocs de conflicte i de guerres segueixen robant anys de vida a molts infants.
La mort d'en Gigi va ser un motiu per reforçar l'amor pels infants, víctimes de la violència cega de manera indiscriminada, sobretot als barris pobres.
Des de llavors no oblidem en Gigi. La seva vida ha fet créixer els somnis de l'Escola de la Pau, i n'ha reforçat les intencions. Des de llavors, l'Escola de la Pau prova de trobar una resposta establint les bases d'un món més humà, en què no es repeteixi la inhumanitat de morir a 10 anys per un tret.
