La insistent petició dels detinguts per tenir un col·loqui és una de les primeres coses que sorprèn a qui entra a la presó. Alguns presos mai no reben visites i no tenen ocasió de parlar amb algú aliè a la institució penitenciària. Són les persones que han perdut els lligams amb la família o que estan detingudes en localitats allunyades del lloc en què viuen els seus parents. Les nostres visites assumeixen en aquests casos una importància fonamental sobretot per a aquells que no tenen ningú que vagi a veure'ls.
A la presó hem conegut de manera directa el patiment de vegades intolerable dels presos i el turment dels parents. La reclusió a la presó, la llunyania dels sers estimats i la inactivitat forçada provoquen un gran desassossec. El detingut viu esperant la "fi de la pena". Hi ha persones que estan en situació d'"expulsió" del teixit social, del context familiar i, sobretot, sense perspectives reals de rehabilitació i reintegració. Ancians, adults i joves queden marcats com a delinqüents, i aquesta marca és difícil d'esborrar. Amb el pas del temps la presó deixa un judici indeleble, una mica com aquells tatuatges que per avorriment o per costum els presos es fan a la pell.
Aquesta difícil situació afecta sovint també els que treballen en el recinte penitenciari. És una incomoditat que es veu clarament a les institucions totals, que minen les relacions entre els homes i deterioren les capacitats relacionals amb efectes d'alienació de la societat exterior. La presència de persones alienes al món de la presó condiciona positivament l'ambient tancat de la institució i introdueix un clima de serenitat.
La correspondència
És un aspecte important de la vida de qui està empresonat. Sempre ha representat una forma de llibertat del pensament i de l'expressió dels afectes, i ajuda a fer que la presó mantingui la humanitat. Aquesta forma de comunicació encara està molt estesa, al menys entre els presos alfabetitzats. Poder escriure una carta o un diari és d'alguna manera com tenir una mica de llibertat, i per això és fonamental tenir bolígraf i paper. Alguns presos que anem a veure cada setmana ens escriuen l'endemà de la visita. A més, rebre una carta significa que algú que és lluny et recorda, significa saber que ets important per a algú i el valor de la carta significa un contacte amb el món exterior.
En els darrers anys vàries persones de la Comunitat han establert una relació epistolar amb detinguts de tot el món. Aquesta correspondència, que moltes vegades sorgeix quan demanen ajuda a la Comunitat per a la defensa legal, s'ha convertit també en ocasió d'una intensa relació epistolar.
Molts ancians de la Comunitat mantenen correspondència amb persones empresonades. Han sorgit amistats peculiars entre joves detinguts i persones d'edat molt avançada. Aquesta experiència està resultant ser un camí pel quan es troben humanitats i generacions diferents. El que expliquen els ancians –la seva misèria i els problemes de la vellesa– fa que els més joves descobreixin situacions i sentiments desconeguts. D'altra banda, per als ancians l'amistat amb els detinguts representa una oportunitat per viure noves energies afectives i per transmetre a aquells joves, amb vides difícils i soles, sentiments de materna comprensió.
