Es calcula que al món aproximadament uns 250 milions de menors (d'entre 5 i 14 anys) treballen; la meitat estan a Àsia. Àsia, en efecte, és el continent en què el fenomen del treball infantil està més estès i on sobreviuen formes de treball forçat i de veritable esclavitud infantil. Menors de 8 o 9 anys són donats en penyora, a canvi de petits préstecs, als propietaris de les fàbriques per a cigarretes i als dels telers en què treballen fins a vint hores al dia.
Es calcula que a l'Índia i a Indonèsia els menors actius econòmicament són al voltant del 25% i l'horari laboral permès és de dotze a quinze hores al dia. És impossible donar dades i xifres segures d'aquesta situació.
Les escoles de la pau a l'Àsia lluiten especialment contra l'abandonament escolar i l'accés precoç dels infants al treball. És evident que el treball de les escoles de la pau de Sant'Egidio a l'Àsia duen a terme una profunda transformació de les condicions de vida dels menors i de la mentalitat col·lectiva, tan arrelada en els principis productius.
A Indonèsia les escoles de la pau també es caracteritzen pel seu caràcter multiètnic i interreligiós. Joves xinesos cristians, en general més benestants, ajuden a estudiar infants indonesis de religió musulmana, cooperant en la construcció de l'amistat entre cristians i musulmans i col·laborant, de manera molt concreta, en l'edificació d'una societat pacífica sense odis religiosos o ètnics.
