«Tota guerra deixa el món pitjor de com l’ha trobat. La guerra és un fracàs de la política i de la humanitat, una claudicació vergonyosa, una derrota davant de les forces del mal.» Són paraules de la Fratelli tutti del papa Francesc que ressonen mentre es compleix el tercer any del conflicte a Ucraïna.
No sabem quantes víctimes hi ha hagut en aquesta llarga guerra. Els òrgans oficials d’ambdues parts callen, i algun mitjà de comunicació arriba a situar-les al voltant del milió. L’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca ha capgirat la narració bèl·lica i avui, amb un vocabulari que engega a rodar idees o posicions que semblaven superades, es comença a parlar de pau. Sigui com sigui, és una bona notícia: caldria començar –i esperem que es faci aviat– amb l’alto el foc i això vol dir que els ucraïnesos deixaran de morir a la guerra. El papa ho havia demanat insistentment: aturar la guerra encara que sigui a costa de sacrificis, perquè la pau és un bé superior.
Alguns observadors lamenten que existeix el risc de fer la pau a compte dels ucraïnesos, però abans caldria preguntar-se per què s’ha fet tanta guerra a compte dels ucraïnesos. Les grans potències (EUA i Rússia) s’estudien, es desafien i busquen un nou ordre internacional basat en els seus interessos. És la lògica dels imperis: basar-se sempre en la força i no tenir en compte els que tenen menys. Europa ha cregut en la batalla de les “democràcies vs. règims autoritaris” i havia enquadrat el conflicte ucraïnès en aquesta visió amb l’ajuda dels demòcrates nord-americans. Però ara a Washington mana el pragmatisme dels republicans de Trump, i per a ells la vella visió no ha funcionat perquè ha dut Rússia als braços de la Xina.
De resultes, Trump i Putin es reuniran aviat per posar fi a la guerra. Ho faran segons el seu punt de vista, que clarament no és el que s’havia adoptat fins ara. Europa no surt a la foto i així desapareix la il·lusió de la victòria amb què s’havia dut Ucraïna a combatre una batalla desigual. Era una situació àmpliament previsible, tot i que això no atenua la gravetat de l’agressió russa. Tal com havia predit el Papa, la guerra ha estat un fracàs. No podia ser d’altra manera, perquè la guerra sempre és un engranatge que ofega tota lucidesa, desencadena les emocions i arrossega els pobles cap a un pou sense fons d’odi, venjança i mort.
Tres anys de patiment que els ucraïnesos han pagat car; tres anys de crits bel·licosos que ara deixen tothom afònic i buit. Avui, tot i que lluny de convencions internacionals, es comença a parlar de pau i d’alguna manera s’entreveu una esperança de futur que la guerra havia esborrat llançant Ucraïna a un odiós terreny infaust de destrucció i patiment. El Jubileu de l’esperança ens demana que tinguem esperança en un dia de pau fins i tot durant un conflicte. És “la pau veritable” de què parla Francesc. La resistència de molta gent, en aquests tres anys, ha consistit a ajudar els ucraïnesos durant un temps funest i a no deixar que els llevin la humanitat. Ha estat una resistència formada per ajuda humanitària, acollida i companyia humana concreta. Una resistència silenciosa, però eficaç i concreta, que ha donat força a milions d’ucraïnesos dins i fora del país.
Ara que s’acosta el temps de la treva i del diàleg, aquesta proximitat ha de ser encara més intensa. Europa surt de tres anys de vents de guerra i ha de trobar un altre camí, que no sigui el del desplegament d’armes, per estar al costat d’Ucraïna que tant ha patit i que afronta un moment especialment delicat del seu futur. La geografia i la història ens indiquen un destí comú que ha de transformar-se en política: reconstruir, garantir la seguretat en el futur, sens dubte, però sense calcular com freds comptables allò que hem donat o allò que podem guanyar-hi.
Cal una solidaritat que curi les ferides de l’ànima de tot un poble. El primer que la Unió Europea pot fer és negar-se a entrar en la lògica de vencedors i vençuts. La negociació serà llarga i difícil. Si avui comencen les grans potències, esperem que arribi aviat també el moment d’Europa. Perquè en aquesta guerra no hi ha vencedors sinó únicament runam i dols. L’única medicina vàlida és la solidaritat i l’amistat que devem als ucraïnesos, sense deixar-los mai sols.
[Marco Impagliazzo]
[Traducció de la redacció]
