SOLIDARITAT

A Sedaví, una de les localitats de la zona de València més afectades per la dana, la gent torna a sortir al carrer per fer festa i recupera l’esperança, amb l’ajuda de Sant’Egidio

A la zona de València intenten tornar a la normalitat després de la immensa devastació del 29 d’octubre. En aquest moment delicat la presència dels voluntaris és encara més apreciada.
La setmana passada un grup dels Joves per la Pau de les Comunitats de Sant’Egidio d’Espanya van anar a Sedaví, un dels municipis afectats per la dana, per visitar i ajudar els ancians i els infants.

La plaça del poble va quedar inundada fins a una altura de dos metres. Les unitats d’emergència segueixen traient runa i cotxes de sota el fang al pàrking públic i en altres soterranis de la plaça. El sol va tornar a resplendir, però encara no està clar quan podran tornar els infants a l’escola.

Després de dues setmanes tancats a casa, els infants van sortir a la plaça de l’ajuntament de Sedaví, que es va omplir amb les seves veus mentre s’abraçaven, parlaven, jugaven i dibuixaven plegats. Els Joves per la Pau els van donar cartes i dibuixos que els infants de les Escoles de la Pau de Sant’Egidio d’Espanya havien preparat per transmetre’ls la seva solidaritat. “No esteu sols, estem amb vosaltres” és el missatge que es pot llegir en més de mil dibuixos i cartes que repartiran entre els alumnes de les escoles de la zona tan bon punt tornin a obrir les portes.  Els centres escolars estan molt malmesos i els treballs de recuperació no són fàcils. Alguns joves de Sant’Egidio van ajudar a desembarassar i a rehabilitar l’escola Sedaví. El material escolar i els jocs que van dur també seran de gran ajuda.

Els pares i els avis van compartir aquell retrobament amb gran emoció i es van interessar els uns pels altres. El cansament i el dolor per tot el que han viscut les últimes setmanes   van esvair-se en una festa popular que va acabar amb el repartiment del dinar.
Els Joves per la Pau també van visitar i van escoltar els ancians. Molts van veure com l’aigua omplia les seves cases, que majoritàriament estan en una planta baixa. La Dora, una anciana d’una residència, va dir: “Com m’agradaria tornar a veure la noia que em va salvar! Voldria fer-li una abraçada. Em va dir: ‘Pugem cinc esglaons més i estarem fora de perill’. I em va ajudar a fer-ho. En aquesta residència no va morir ningú gràcies a la força del joves”.