Els dies posteriors a les terribles inundacions, València i les localitats dels voltants han estat envaïdes per un riu, però aquest cop de bé i de solidaritat. Milers de persones, sobretot joves, provinents de tot Espanya s’ofereixen a ajudar les víctimes. Entre aquests “àngels del fang”, com ja se’ls coneix, hi ha grups de les comunitats de Sant’Egidio espanyoles que han ofert la seva ajuda. Ells ens envien el relat dels seus primers dies de missió humanitària, que publiquem tot seguit:
“La normalitat queda a les espatlles quan travesses l’ampla llera del riu Túria, ara que les seves aigües comencen a baixar, i arribes a municipis com Paiporta, Picanya, Alfafar o Sedaví, on els baixos de les cases han quedat inundats o destruïts. Molts carrers encara estan plens de cotxes, fang i una munió d’estris domèstics. Per molts carrers encara no es pot passar, tot i els esforços dels voluntaris i de l’exèrcit.
La solidaritat s’organitza als locals d’un centre sanitari destruït, en una farmàcia, en una església o a cases de veïns del barri que encara estan dempeus. Es comencen a veure llargues cues de persones als llocs on reparteixen aliments, sobretot escoles i centres esportius.
‘En un segon va arribar la fi del món i tot el que teníem va desaparèixer davant nostre’, ens va dir un home. És la dolorosa sensació de la majoria de la gent. Pels carrers no hi ha infants ni ancians; només els veus als balcons i als pisos més alts.
La gent passa el temps netejant i organitzant-se com pot. Tothom agreix que siguem allà.
Amb la Irene, una jove de Paiporta, hem anat a visitar ancians que han quedat aïllats. Per arribar a les cases s’ha de travessar munts de fang i cotxes. Necessiten aliments i medicines. Alguns ancians van al centre de salut, a altres els duen a passar aquests dies en segones residències.
Els veïns i les botigues que ocupen las plantes baixes acullen els grups de joves que han arribat per treure el fang. A moltes cases i locals no es pot aprofitar res. No hi ha ni aigua corrent ni electricitat. Però és important treure el fang abans no s’assequi perquè després serà molt més difícil.
‘Estem vius, aquesta és la bona notícia. Molts ja no hi són’, ens diu el Lucas, que ho ha perdut tot. És una frase que sentim a molts llocs.
Les botes d’aigua són l’objecte més buscat per moure’s pel fang.
Un campament de romanesos s’ha salvat de les inundacions. Hi ha unes 40 persones. Els adults només parlen romanès, però dues noies ens ajuden amb la traducció. Estan espantats però alleujats: ‘Som vius –ens diuen–. L’aigua es va endur alguns romanesos que havien acampat a la vora del riu’. Malgrat tot, ja hi ha gent que reconstrueix algunes barraques a la vora del riu.
‘Gràcies per venir’ és la frase que més hem sentit. ‘Deixar d’estar aïllats i sentir la solidaritat dona vida. Ho necessitem.’ La tasca és ingent i la reconstrucció serà llarga, però els signes d’humanitat que veiem aquests dies sostenen tot un món que durant uns moments semblava que s’enfonsava”.
Per ajudar la missió humanitària de les comunitats de Sant’Egidio d’Espanya:
Solidaritat immediata amb els damnificats per la DANA a València
