A molts llocs del món els cristians segueixen morint. Són assassinats en situacions d’increïble caos, com a Haití. Allà hi ha grups armats i criminals que tenen el poder absolut a les seves zones d’influència: «És un tots contra tots», ha declarat la missionera laica Maddalena Boschetti. A la capital, Port-au-Prince, no fa gaire van assassinar dos missioners evangèlics americans de poc més de vint anys i el responsable d’un orfenat.
Fa dos anys van assassinar Luisa Dell’Orto, germaneta de l’Evangeli, que es va quedar al país per donar testimoni del seu afecte per un poble ostatge de la violència. Els cristians són assassinats perquè són una alternativa humana i evangèlica per als que han fet de la violència i el robatori la realitat de la seva vida.
Però els caiguts no són només missioners, sinó també cristians normals i corrents, com els que van ser assassinats al Kivu, la turmentada regió del Congo. Catorze cristians –molts eren joveníssims– van ser assassinats per les anomenades Forces Aliades Democràtiques (AFD), un grup armat afiliat a l’Estat Islàmic.
Un vídeo que va difondre el grup jihadista mostra que es va proposar a les víctimes convertir-se a l’islam per salvar la seva vida. S’hi van negar fermament. El grup islàmic practica el tràfic il·legal d’or, cacau i fusta de qualitat en una regió que és una mina a cel obert. El modus operandi dels grups jihadistes de l’Àfrica sol incloure la proposta de conversió als cristians, una pràctica que dona cobertura ideològica i cohesió a les activitats terroristes.
Fa dos anys el moviment jihadista del nord de Moçambic va assassinar una religiosa de 83 anys, Maria De Coppi, durant l’assalt a una missió. Aquell moviment, que també està afiliat a l’Estat Islàmic, va declarar que la monja es dedicava «excessivament a difondre el cristianisme». La religiosa no va voler marxar de Moçambic, on treballava des de feia 59 anys, malgrat la seva edat i el perill d’incursions terroristes que fa temps que afligeixen el nord del país. Havia unit la seva vida als moçambiquesos, i va morir entre ells.
Aquests són els màrtirs del nostre temps. Malgrat l’edat, la fragilitat i la falta de defenses, es queden al costat del poble necessitat.
O, com en el cas dels caiguts al Kivu, es mantenen fidels a la fe fins al final. L’Església d’aquest nostre temps global pateix persecucions, com els primers segles, i potser més que llavors. El papa Francesc ho ha recordat en diverses ocasions.
El testimoni del martiri no s’ha de perdre. Per al jubileu del 2025 Francesc ha proposat que una comissió per als nous màrtirs recopili les històries dels caiguts per la fe i per l’amor al primer quart del segle XXI. Ha escrit: «Els màrtirs de l’Església són testimonis de l’esperança que deriva de la fe en Crist i incita a la veritable caritat».
Durant l’Any Sant hi haurà una celebració memorial dels nous màrtirs, perquè la vida i la mort d’aquestes dones i d’aquests homes cristians ens parlen amb força a tots. Mostren un camí que no és viure per a un mateix, sinó per als germans i per al Senyor.
El pare André Jarlan, que era missioner francès al Xile i va ser assassinat el 1984, afirmava: «Els que fan viure són els que donen la seva vida, no els que la treuen».
Article d’Andrea Riccardi a Famiglia Cristiana del 9/6/2024
[Traducció de la redacció]
