A Mèxic hi ha 68 pobles indígenes amb una població total que varia entre 25 i 30 milions d'un total de 120 milions d'habitants. És rar trobar zones del país sense presència tangible de poblacions indígenes, tant autòctones com migrades, que es mouen a la recerca de millors condicions de vida. Fins i tot a la vasta i tumultuosa Ciutat de Mèxic, amb els seus 28 milions d'habitants, la modernitat representada per enormes gratacels conviu amb tradicions mil·lenàries com les dels otomi.
"Otomi" és una paraula de l'antiga llengua mexicana que significa "caminar amb fletxes". Quan, l'any 2015, la comunitat de la Ciutat de Mèxic va començar a repartir sopars a les persones sense sostre del centre, de seguida es va adonar de l'elevat nombre d'infants que caminaven pel carrer fins ben entrada la nit venent petits records, dolços i cigarrets als turistes. En aquelles llargues nits, sota uns fanals, conversant amb aquests infants i les seves mares, vam començar a entendre millor les dificultats i tragèdies de la població otomi.
Els otomi havien arribat a la megalòpolis fa uns 15 anys, procedents d'una regió rural a 200 km de distància, sense grans infraestructures i oportunitats laborals. Els primers a emigrar van ser els homes, seguits de les dones i els seus fills. Avui, uns 2.000 otomi viuen a la zona central de la ciutat, prop de la seu de la comunitat. Viuen en tendes de campanya i en edificis abandonats, no estan inscrits al padró municipal, no tenen document d'identitat i molts infants no van a l'escola. Parlen una llengua diferent del castellà, cosa que dificulta la seva integració a la vida de la ciutat.
Des de l'any 2018, els infants Otomi assisteixen a l'Escola de la Pau. Això ha permès que uns 80 es poguessin matricular a l'escola pública. La Comunitat també ha iniciat el catecisme i en l'últim any 20 nens i nenes han pogut rebre el bateig i la primera comunió.
La seu de la Comunitat s'ha convertit, per als adults otomis, en un oasi d'acollida i d'amistat, que també s'ha convertit en la premissa d'una major integració a la vida de la ciutat. S'ha posat en marxa una escola de castellà per a adults, que d'aquesta manera es poden integrar més fàcilment a la societat mexicana. Però sobretot, amb el temps i la creixent confiança mútua, la Comunitat de Sant'Egidio de la Ciutat de Mèxic ha aconseguit el reconeixement dels seus drets a l'ajuda per a l'habitatge. Així, des de finals de maig d'enguany, 70 famílies han accedit a un allotjament, sortint definitivament de la marginació dels carrers.
TAPIS OTOMI FET AMB FIL DE COTÓ SOBRE LONA DE COTÓ
