Fa uns anys va néixer una comunitat a la presó de Mulanje, un poble del sud de Malawi, formada per funcionaris de presons i presos que es reuneixen en comú a la pregària i viuen l'esperit de germanor de Sant'Egidio.
El lloc és pobre i massificat: actualment unes 500 persones estan empresonades a la presó, dividides en unes deu grans sales, on la gent dorm a terra sobre palets improvisats: els pocs efectes personals es tanquen en bosses de plàstic penjades del sostre per no ocupar i estalviar un espai preciós. Totes les cel·les, disposades en quadrilàter, donen a un pati interior que és l'únic espai comú per compartir el temps que es pot passar fora de la cel·la.
Aquí guàrdies i presos van viure la Setmana Santa juntament amb altres amics de la Comunitat de Sant'Egidio que s'hi van unir per a la pregària i la reflexió comuna.
La conferència va tenir lloc just al pati interior de la presó. Aquí es va aixecar una gran carpa que es va convertir en la "sala preciosa" de la conferència, gràcies a la qual la llum de la Resurrecció va poder il·luminar fins i tot la foscor d'aquesta presó africana.
La Comunitat de Sant'Egidio és present a la presó de Mulanje des de fa molts anys: ofereix ajuts concrets en la distribució d'aliments i altres productes de primera necessitat, i s'han fet importants intervencions de manteniment, com la renovació dels lavabos i la instal·lació de dipòsits i bombes per al subministrament d'aigua potable. A més, en un edifici exterior construït per a la realització de la "Formació Professional", hi ha cursos de formació professional (fusteria, lampisteria, sastreria) que ofereixen als presos l'oportunitat d'aprendre un ofici i els ajuden a reinserir-se en la societat al final de la seva condemna.
Però, sobretot, ha nascut una Comunitat, un exemple concret de com la fraternitat que sorgeix de l'escolta de l'Evangeli i la pregària comuna pot trencar la barrera -invisible però aparentment infranquejable- que separa els presos i els agents penitenciaris: llavor d'esperança i de pau.
