La crisi d'Haití és un fenomen greu i de llarga durada. Des de fa uns anys el país, i en particular la capital, ha estat ostatge d'una guerra extremadament violenta entre bandes armades pel control del territori. Es calcula que hi ha més d'un centenar de grups armats presents a tot el país.
En els darrers dies, la situació ha entrat en una nova fase de desordre i violència. Mentre el primer ministre haitià, Ariel Henry, nomenat pel president Jovenel Moïse, poc abans de ser assassinat el juliol del 2021, es trobava a Kenya, les bandes armades es van unir en una aliança anomenada "Viv ensemble" (conviure junts), dirigida per un antic policia, Barbecue, i va atacar diverses comissaries, el palau presidencial, l'aeroport internacional i la principal presó del país. La seva dimissió no ha estat suficient per frenar les protestes.
La situació actual està fora de control. Els homes armats van de barri en barri, cremant cases, fent estralls i assassinant. La gent viu amb por de ser assassinada o haver de fugir a la nit. En alguns barris s'han organitzat grups d'autodefensa, que també exerceixen sovint violència indiscriminada. Botigues, bancs, escoles i oficines romanen tancades.
La comunitat haitiana, així com els 120 infants adoptats a distància i lels ancians de la missió Lakay Mwen que Sant'Egidio ha donat suport durant molts anys, es troben en una àrea relativament protegida. La casa familiar que Sant'Egidio manté des de fa molts anys, que acull uns 15 infants, es va traslladar l'any passat de Port-au-Príncep a Petit-Goave, una mica allunyada del centre de la capital i, per tant, més segura.
Haití és el centre de la pregària de la comunitat per la pau, perquè es puguin trobar vies de convivència i pau.
