Per tercer any consecutiu, els Joves per la Pau han tornat a Atenes per Nadal. El seu destí: el camp de refugiats d’Esquist, a la perifèria de la capital grega, on la seva presència s’està convertint en una tradició esperada a l’estiu i al període nadalenc.
Al camp hi ha un centenar d’infants que venen de països en guerra com ara Síria, Afganistan i molts països africans. Per a ells, com li va passar a Jesús, sembla que no hi ha lloc. Per això els Joves per la Pau tenen una especial atenció i dedicació per a ells.
Són infants pobres, i els falten moltes coses. No és fàcil créixer en un camp de refugiats, sense espais per jugar o per estudiar. No hi ha colors, només el gris dels contenidors, sobre el gris de la pols del camp. L’arribada dels Joves per la Pau és una irrupció de colors, música i propostes.
Però no es tracta només de moments d’esbarjo, que tampoc són secundaris. La seva presència fidel des de fa anys és un referent humà i afectiu, una aportació a la convivència entre els refugiats, i representa un motiu d’esperança per a molts, com va percebre Dimitris Iatrides, Secretari General de Recepció de Sol·licitants d’Asil del Ministeri de Migracions i Asil, que es va reunir amb els responsables de les activitats de Sant’Egidio i va expressar el seu desig de continuar i reforçar la col·laboració amb la Comunitat a favor dels refugiats, admirat d’aquests joves que no només decideixen passar les seves vacances d’estiu i d’hivern amb els refugiats, sinó que ho fan en un esperit de total gratuïtat, i busquen fons per pagar les despeses del viatge i de les activitats (autobús, àpats, regals de Nadal).
Van ser dies de festa en què fins i tot el Pare Nadal va visitar el camp per dur regals a tothom. Els Joves per la Pau van tornar a veure els infants que fa anys que viuen allà sense saber ben bé quin serà el seu futur. No tots han tingut la mateixa sort: a molts els han recol·locat i han trobat un destí definitiu. Per als que es queden i veuen com els altres marxen, la vida és encara més dura.
Aquest any, a més d’Esquist, els Joves per la Pau han pogut visitar el centre de detenció d’Amigdaleza, on han fet festa amb els joves detinguts.
La guerra és la trista companya de la història personal de cadascun dels infants i dels joves que han vist aquests dies, causa dels mals que fan que la seva vida sigui difícil i precària. Els Joves per la Pau diuen que haver estat amb els infants “és un motiu de més per desarmar el cor i treballar per la pau cada dia”.
