L’Ina, l’Anya i la Iúlia són quatre refugiades de guerra. Van sortir de Dnipro, de Khàrkiv i de Mikolàiev els primers mesos del conflicte entre Rússia i Ucraïna i van trobar a Lviv la seva nova dimensió i, sobretot, la seva nova casa. Allà, a un parell d’hores de la frontera amb Polònia, els voluntaris de la Comunitat de Sant’Egidio duen un centre que acull i ajuda a la població que fuig del front, i duu a terme una funció fonamental en l’àmbit de l’acollida interna de refugiats d’Ucraïna oriental.
A principis de juliol vam visitar el centre, precisament els dies en què la ciutat de Lviv va patir novament el malson dels bombardejos. Iuri Lifanse, responsable de la Comunitat de Sant’Egidio d’Ucraïna, ens va rebre i ens va dur a viure de primera mà l’experiència dels voluntaris i les persones que acudeixen habitualment al centre, situat en un antic restaurant.
Vam creuar la mirada de persones desconegudes que han vist amb els seus propis ulls què vol dir la guerra. Vam escoltar les seves paraules en una llengua que no enteníem, però vam poder percebre el sentiment d’agraïment i fraternitat que es respira al centre, que s’expressa en les paraules de l’Anya, una de les refugiades que van decidir explicar-nos la seva història: “Soc aquí per a ajudar, després que m’ajudessin a mi. Vaig sentir aquest escalf, aquesta actitud cordial amb la gent i això em va arribar. Espero que la pau arribi ben aviat”. És una esperança que pren cos al centre de la Comunitat de Sant’Egidio, cor del centre històric de Lviv i de la maquinària d’acollida de tot Ucraïna.
Reportatge d’Elena Brizzi i Simone Matteis (Futura News)
Seguim ajudant
Ucraïna i els refugiats
