Trenta anys després de les grans migracions d'albanesos a Itàlia, al final del règim d'Ever Hoxha, Albània continua sent un país d'emigrants: la tercera diàspora del món després de Bòsnia-Hercegovina i Guyana amb el somni d'unir-se a la Unió Europea. No obstant això, aquest estiu s'ha convertit en un destí de vacances per a molts italians, tant és així que s'ha parlat d'una mena de "contra-èxode", que demostra el què ha canviat el pais en els darrers anys.
Però fins i tot en un país en desenvolupament, com ha demostrat ser Albània, cal viure en solidaritat amb els més fràgils. Gràcies al vincle de Sant'Egidio amb aquest país, fins i tot les noves generacions d'europeus han après a estimar-lo. Per això, una seixantena de Joves per la Pau de Gènova i Pavia han fet el mateix camí que molts estiuejants, però dirigits cap a destinacions particulars: Elbasan, Lezhë i Tirana, els llocs on han pogut conèixer pacients psiquiàtrics, infants, discapacitats, ancians i passar un estiu solidari amb ells.
