MÓN

Estiu de solidaritat sense fronteres dels Joves per la pau, des de l'Àfrica fins a Roma, passant per Grècia

L'estiu dels Joves per la pau té destins que no tenen res de banal: des del Malawi fins a Atenes, passant per les perifèries de Roma, els trobem amb infants, refugiats i pobres, dedicats a una solidaritat sense fronteres.

A Grècia
És el tercer any que els Joves per la pau van a Atenes per fer la Summer School amb els infants del camp de refugiats de Schisto. El camp allotja unes mil persones. Està aïllat de qualsevol nucli urbà, però té una connexió amb la ciutat. Els refugiats que hi viuen tenen problemes per sortir-ne i anar a treballar i l'aïllament és el principal problema.
Cadascú viu tancat en el seu habitatge, petits contenidors tots iguals, i només en surten per recollir aliments un cop la setmana.
Més de cent infants de 5 a 12 anys s'han inscrit a la Summer School.

"Cada dia –ens diuen– alguns de nosaltres trauen del camp uns cinquanta infants, i la resta es queden aquí. Els infants estan entusiasmats d'anar en autobús el matí fins a una parròquia del nord d'Atenes que ens deixa fer servir els seus locals per a les nostres activitats. Allà estudiem anglès, pintem, juguem i mengem plegats cada dia. Altres dies anem d'excursió a la ciutat. A la tornada, els infants s'adormen a l'autobús pel cansament del dia que han passat i és bonic, dia rere dia, veure que infants que provenen de llocs diferents es barregen i juguen tot i les barreres lingüístiques. Afganesos, congolesos, curds, sirians i somalis es coneixen i aprenen a fer-se amics. En arribar al camp ens reunim amb el grup que s'hi ha quedat tot el dia, als espais que l'administració posa a disposició. El camp no proposa gaires activitats per a infants, que moltes vegades durant l'any ni tan sols van a l'escola, i els dies de més calor de l'any aquesta manca d'activitats es nota més. Totes les famílies que hi ha al camp van arribar a Grècia ja fa molt de temps. Coneixem famílies que són allà des de fa tres anys, però n'hi ha que van arribar-hi fa 5 anys i cada 2 anys són desplaçades d'un lloc a un altres".

A Malawi
A Balaka, un poble de Malawi on Sant'Egidio duu a terme molts projectes (DREAM, per a la cura i la prevenció de la sida i altres malalties; BRAVO, per a la inscripció al registre civil; al Centre nutricional que ofereix un àpat complet al dia a 200 infants)  els Joves per la pau han animat activitats d'educació (llengua anglesa, habilitats escolars bàsiques, etc), educació a la pau, jocs i grans festes, en què els infants troben un espai per parlar de temes importants com ara el futur, la pau, els seus somnis...
Molts d'aquests infants viuen al carrer, o sense pares, i a més de menjar necessiten moltes altres coses com ara roba, sabates o material escolar. Molts es veuen obligats a treballar o a fer tasques molt dures com anar a buscar aigua a pous que són a kilòmetres de casa.
Molts han de caminar hores i hores per arribar al centre nutricional o a l'escola, i en aquests dies d'activitat es lleven molt d'hora per arribar a temps a la cita del matí.
Juntament amb els jove per la pau romans, un grup d'estudiants de secundària de Balaka va cada dia per ajudar en les activitats, però sobretot per passar dies d'amistat. Alguns d'ells van ser nens del centre nutricional que, ara que han crescut, han sentit el desig de tornar l'afecte que van rebre.
És el mateix clima que es respira a la presó de Mulanje, on els joves van anar a fer una visita i on van compartir l'experiència d'una Comunitat de Sant'Egidio que a la presó aplega presoners i guàrdies. És un somni que trenca les barreres de la injustícia i del prejudici, i que canvia la vida d'aquells que el viuen. "Van cur als 450 presos un regal, que era un pa i un kilo de sucre. Vam fer la pregària amb la Comunitat de Mulanje, i després una festa amb cants, balls, representacions i, per acabar, una mica d'esport", expliquen els JxP.

I a la ciutat

També els que es van quedar a la ciutat tenien molt a fer: els pobres no marxen de vacances i, un cop acabada la Summer School, en què van participar centenars d'infants de les perifèries, els JxP van al menjador de Sant'Egidio de roma, on cal molta ajuda per acollir i servir el menjar.