Pas a pas. Amb la paciència d'escoltar però sobretot amb l'emergència humanitària a la qual s'ha de respondre, la que provoquen sempre les guerres. Així s'està perfilant la missió especial per a Ucraïna que el papa Francesc va confiar al cardenal Matteo Zuppi. Ahir va començar l'etapa que farà a Washington amb el president nord-americà Joe Biden. És una visita prevista i esperada.
Els Estats Units no són un actor qualsevol en el conflicte en curs. I no només perquè és una superpotència que té interès en (quasi) tot allò que es mou en l'escaquer internacional, sinó per la seva forta implicació col·lateral en la contesa bèl·lica que es va desencadenar després de l'agressió de Rússia a Ucraïna. És un escenari que d'alguna manera reprodueix la contraposició que hi havia els anys de la Guerra Freda, però en un equilibri mundial que ha canviat enormement amb una altra superpotència com és la Xina.
Com a precedent històric es pot recordar el gest de Joan Pau II, que en un intent extrem d'evitar la guerra de l'Iraq, va enviar el cardenal Laghi a visitar George W. Bush. Però la novetat és que avui la guerra ja és en curs i que el president és catòlic. Això té un significat especial quan es tracta de rebre un missatge directe del Papa i un enviat especial seu.
Els Estats Units no són un actor qualsevol en el conflicte en curs. I no només perquè és una superpotència que té interès en (quasi) tot allò que es mou en l'escaquer internacional, sinó per la seva forta implicació col·lateral en la contesa bèl·lica que es va desencadenar després de l'agressió de Rússia a Ucraïna. És un escenari que d'alguna manera reprodueix la contraposició que hi havia els anys de la Guerra Freda, però en un equilibri mundial que ha canviat enormement amb una altra superpotència com és la Xina.
Com a precedent històric es pot recordar el gest de Joan Pau II, que en un intent extrem d'evitar la guerra de l'Iraq, va enviar el cardenal Laghi a visitar George W. Bush. Però la novetat és que avui la guerra ja és en curs i que el president és catòlic. Això té un significat especial quan es tracta de rebre un missatge directe del Papa i un enviat especial seu.
La trobada amb el líder de la major democràcia del món pot donar a la Santa Seu nous i significatius elements per entendre com dur a terme gestos humanitaris i obrir canals de diàleg que avui sembla que estiguin tancats. La Santa Seu està molt preocupada pel perill que s'eternitzi la guerra i busca de qualsevol manera escletxes per a una solució.
La Santa Seu, que té una estreta relació amb els Estats Units des de la Segona Guerra Mundial , fa temps que té posicions diferents respecte els conflictes, entre altres motius perquè els catòlics viuen arreu del món. A més, gràcies a l'Església nord-americana, sap que l'opinió pública estatunidenca està preocupada per una escalada del conflicte, per la multiplicació d'armaments cada vegada més letals com les bombes de dispersió i per l'amenaça d'un conflicte nuclear.
La missió de Zuppi es proposa com a primer objectiu la concessió de gestos humanitaris en benefici dels més fràgils, com ara el retorn a casa dels infants del Donbass que els russos van separar de les seves famílies. Darrere del que per a alguns pot semblar una missió vel·leïtosa o fins i tot una cessió a Moscou, es vol aconseguir establir un marc diferent per a les relacions entre les forces que hi ha en joc. I a aquest efecte cal destacar que, en aquest conflicte, els actors no són només els russos i els ucraïnesos. Per això, després de Kíiv i Moscou, Zuppi ha anat a Washington. I per la mateixa raó, el cardenal, per seguir la seva missió, si les condicions ho permeten, anirà a altres llocs.
Cal pensar en primer lloc en la Xina. Pequín és, sens dubte, un interlocutor rellevant, no només per la influència que pot tenir sobre Moscou sinó també perquè és un subjecte ineludible dels equilibris econòmics i geopolítics mundials. D'altra banda, en el món globalitzat en què vivim ―tot i que es podria dir de tots els conflictes, per més que oficialment s'enfrontin només dos bàndols―, sempre hi ha diverses parts implicades. Només cal pensar en els països dels voltants i en les conseqüències que una guerra ―aquesta més que altres― pot provocar en l'economia mundial (pensem en el problema dels cereals que ha tornat a sorgir els darrers dies). Dit d'una altra manera, els conflictes, fins i tot aquells en què només hi ha implicats directament dos països, han de tenir sempre ―avui més que mai― una solució multilateral. Aquesta és la posició tradicional de la Santa Seu que s'expressa en n fort suport a les Naciones Unides, com demostren les intervencions dels papes des de Pau VI fins a Francesc al Palau de Vidre de Nova York.
La Santa Seu, que té una estreta relació amb els Estats Units des de la Segona Guerra Mundial , fa temps que té posicions diferents respecte els conflictes, entre altres motius perquè els catòlics viuen arreu del món. A més, gràcies a l'Església nord-americana, sap que l'opinió pública estatunidenca està preocupada per una escalada del conflicte, per la multiplicació d'armaments cada vegada més letals com les bombes de dispersió i per l'amenaça d'un conflicte nuclear.
La missió de Zuppi es proposa com a primer objectiu la concessió de gestos humanitaris en benefici dels més fràgils, com ara el retorn a casa dels infants del Donbass que els russos van separar de les seves famílies. Darrere del que per a alguns pot semblar una missió vel·leïtosa o fins i tot una cessió a Moscou, es vol aconseguir establir un marc diferent per a les relacions entre les forces que hi ha en joc. I a aquest efecte cal destacar que, en aquest conflicte, els actors no són només els russos i els ucraïnesos. Per això, després de Kíiv i Moscou, Zuppi ha anat a Washington. I per la mateixa raó, el cardenal, per seguir la seva missió, si les condicions ho permeten, anirà a altres llocs.
Cal pensar en primer lloc en la Xina. Pequín és, sens dubte, un interlocutor rellevant, no només per la influència que pot tenir sobre Moscou sinó també perquè és un subjecte ineludible dels equilibris econòmics i geopolítics mundials. D'altra banda, en el món globalitzat en què vivim ―tot i que es podria dir de tots els conflictes, per més que oficialment s'enfrontin només dos bàndols―, sempre hi ha diverses parts implicades. Només cal pensar en els països dels voltants i en les conseqüències que una guerra ―aquesta més que altres― pot provocar en l'economia mundial (pensem en el problema dels cereals que ha tornat a sorgir els darrers dies). Dit d'una altra manera, els conflictes, fins i tot aquells en què només hi ha implicats directament dos països, han de tenir sempre ―avui més que mai― una solució multilateral. Aquesta és la posició tradicional de la Santa Seu que s'expressa en n fort suport a les Naciones Unides, com demostren les intervencions dels papes des de Pau VI fins a Francesc al Palau de Vidre de Nova York.
És una atenció global que després de la primera etapa a Washington no podrà ignorar (encara que sigui de maneres diferents) altres actors importants, començant per la Xina. I per una altra banda hi ha el gran moviment dels països del sud global que estan patint més que altres aquesta gerra i que ja han alçat la seva veu per les repercussions econòmiques ―com ja s'ha dit, a més de polítiques i estratègiques― que el conflicte en curs està provocant i que poden tenir conseqüències les properes dècades.
El Papa ho sap bé, perquè ell també és originari del gran món del sud. Per això imaginem que la missió del cardenal no s'acabarà a Washington, sinó que els seus passos, un rere l'altre, sempre tindran present una visió global i multilateral, com ha estat sempre l'ADN de la Santa Seu i la posició davant de les guerres que han tingut els papes al segle XX.
El Papa ho sap bé, perquè ell també és originari del gran món del sud. Per això imaginem que la missió del cardenal no s'acabarà a Washington, sinó que els seus passos, un rere l'altre, sempre tindran present una visió global i multilateral, com ha estat sempre l'ADN de la Santa Seu i la posició davant de les guerres que han tingut els papes al segle XX.
Marco Impagliazzo
[Traducció de la redacció]
