Salutació de Marco Impagliazzo pel 55 aniversari de la Comunitat de Sant’Egidio
Estimats amics i amigues, bona tarda.
És una joia i un motiu de consol que siguem tants aquesta tarda per celebrar el 55 aniversari de la Comunitat de Sant'Egidio. Té molt sentit que ho fem en aquesta basílica catedral de Roma, omnium ecclesiarum mater et caput, seu del bisbe de Roma, el papa Francesc, a qui enviem la nostra salutació més afectuosa i filial. Dono les gràcies al cardenal vicari De Donatis, arxiprest d'aquesta basílica, per acollir-nos aquí aquesta tarda. La Comunitat va néixer en aquesta Roma i, en la seva història, que ja no és breu, duu els trets de la caritat i la universalitat de la ciutat. Saludo l'alcalde Gualtieri. Arrelats en aquesta Església i en aquesta ciutat, començant per les seves perifèries, hem pogut obrir el nostre horitzó i la nostra dedicació al món sencer. N'és una bona mostra la presència de molts membres del cos diplomàtic, als que agraeixo que siguin amb nosaltres, i que representen molts països en què la Comunitat viu i actua. Aquesta obertura universal ens ha posat en contacte amb moltes situacions de dolor i de pobresa. I m'alegra saludar alguns dels nostres germans i germanes d'Ucraïna que han vingut avui aquí, i els dono les gràcies per la seva resistència i per l'impagable treball humanitari que estan fent a moltes ciutats ucraïneses des de ja fa un any. Després d'un any de guerra demanem la pau amb més força!
En horitzons oberts, amb el pas dels anys, hem conegut aquell gran continent que és l'Àfrica, amb les seves riqueses, les seves esperances i els seus dolors. L'Àfrica és al cor de la Comunitat i la seva història s'ha convertit en la nostra. Estem convençuts que s'ha de refermar una visió euroafricana entre els dos continents perquè el futur sigui millor per a tots. Fa trenta anys, precisament aquí, a Roma, després de més de dos anys de negociacions, es va firmar la pau a Moçambic per obra de la nostra Comunitat. Entre els mediadors d'aquella pau hi havia, juntament amb Andrea Riccardi, Matteo Zuppi, avui cardenal, que ha presidit aquesta celebració i a qui agraeixo les paraules profundes que ens ha adreçat, alhora que li desitjo tot el bé a ell i a tots els bisbes presents.
Voldria saludar Laura Mattarella, i donar-li les gràcies per ser aquí i voldria enviar a través d'ella una salutació deferent al president de la República italiana, que sentim al nostre costat i de qui sabem que segueix amb atenció la nostra obra. Saludo respectuosament els membres del govern italià i els refermem la nostra voluntat de seguir col·laborant en importants programes humanitaris, socials, educatius i de cooperació internacional, entre els que voldria citar la dedicació per garantir una vida digna per a molts ancians sols o que viuen enmig de la soledat al nostre país i el programa dels corredors humanitaris per als refugiats, que és fruit d'una col·laboració amb la Federació d'Esglésies evangèliques i amb la Càritas italiana, amb els ministeris d'Exteriors i de l'Interior. És una bona pràctica italiana –que esperem que ho sigui aviat també europea– que sosté aquell caràcter italià d'humanitat que distingeix la nostra societat. Saludo moltes persones que han arribat a Itàlia amb els corredors humanitaris i que avui estan perfectament integrades al nostre país. Compartim el dolor de molts amics sirians, aquí presents, que pateixen per les notícies que arriben del seu país. I els expressem a ells i als turcs la nostra plena solidaritat.
Un rabí italià ha expressat la seva visió de la Comunitat amb aquest missatge: "Els mestres imaginen que el so del xofar que proclama la paraula de Déu arribava a tots els racons del món. En aquell moment tots els homes assolien la perfecció moral juntament amb la física: els sords recuperaven l'oïda, els cecs la vista, desapareixen les malalties per escoltar els deu manaments al Sinaí. Podem dir que la Comunitat de Sant’Egidio representa per al món sencer la funció de crida d'aquell xofar, l'anunci de la Paraula per millorar el món i ser conscients de la responsabilitat col·lectiva de la humanitat".
En aquesta celebració assumim aquesta responsabilitat del bé per al temps que vindrà. No sabem com n'és d'important el suport de cadascú de vosaltres! Gràcies per acompanyar-nos amb la vostra amistat, el vostre suport i la vostra pregària.
