Un pont entre Occident i Orient per viure junts en la diversitat
 |
| Un moment de la visita del papa Francesc a Bahrain - Foto: Vatican News |
Posar en contacte aquests dos “mons” en nom de la pau és una tasca important de les religions
Bahrain va acollir el Fòrum per al Diàleg patrocinat pel rei Hamad bin Isa al Khalifa. La trobada, a la qual van assistir el patriarca de Constantinoble Bartomeu, el Gran Imam d'Al-Azhar, al-Tayyib i altres líders religiosos, es va centrar en la convivència entre Orient i Occident.
És un filó que va començar a Florència el 2015 per iniciativa de la Comunitat de Sant'Egidio. En aquella ocasió, al-Tayyib va parlar de la necessitat de passar “del món dels somnis al món de la realitat”. Va ser fa set anys i el Gran Imam d'Al-Azhar, la màxima autoritat musulmana, va declarar: “Hem vingut a vosaltres amb grans esperances, amb una confiança il·limitada en la vostra lleialtat i en la vostra determinació contra els impulsors de la violència, contra aquells que volen que Occident segueixi sent Occident i Orient segueixi sent el Orient, sense que es trobin mai”. Vittorio Ianari, un dels principals impulsors de la trobada de 2015, va escriure que la imatge del diàleg de Florència “va ser la d'una falca que es va clavar en una paret per intentar minar la seva compacitat”.
De fet, aquella trobada va anar seguida d'una altra a París, entre Orient i Occident, també impulsada per Sant'Egidio. El diàleg entre cristians i musulmans ha crescut en un moment d'enfrontaments de tota mena, inclosos els religiosos. És interessant que els líders musulmans promoguin el diàleg. El 2017, el papa Francesc va visitar al-Azhar al Caire, on s'estava celebrant una conferència entre líders religiosos. El 2019, a Abu Dhabi, Francesc i al-Tayyib van signar un important document sobre la fraternitat humana i la pau.
No és només un diàleg interreligiós, sinó també un col·loqui entre Occident i Orient. Què representen aquests dos mons?
La globalització semblava una occidentalització de la humanitat. Però com a reacció a aquest procés, moltes identitats religioses i nacionals s'han reestructurat i reivindiquen la seva particularitat.
Hi ha molts Orients: l'àrab-musulmà, l'indi, el xinès o el de la Indonèsia moderna. Per descomptat, Rússia no és Occident, sinó un Orient cristià-ortodox. No obstant això, gran part d'Orient, començant pel religiós (del cristianisme que prové del món oriental de la Bíblia i dels Pares), viu en el cor dels occidentals. I Occident ha tocat les profunditats de molts Orients. Ja el 1934, el gran mestre indi Tagore va escriure: “És significatiu que com més s'obren les portes i com més s'esfondren les parets a l'exterior, més s'enforteix la consciència de la diferència a l'interior”. Els homes i les dones es troben amb la seva consciència i identitat, no tant com amb grups humans o religions que es miren des de fora o que entren en conflicte. La trobada és entre persones d'Orient i Occident.
Això passa en les trobades, però sobretot en la vida quotidiana de les societats occidentals, on l'emigració ha creat convivència; també passa cada vegada més a les ciutats orientals, on les persones conviuen diàriament.
És la gestació d'una nova civilització: la de viure junts. No és casualitat que, de cara al proper G20 a la Indonèsia musulmana (país de convivència interconfessional), s'estigui celebrant un fòrum de líders religiosos. La filosofia indonèsia es pot resumir en el lema: “Unitat en la Diversitat”. Apunta al futur: viure junts en la diversitat. I fa una crida a les religions a ocupar-se d'una tasca important: que els homes i les dones de fe siguin constructors de pau.
Article d' Andrea Riccardi a Famiglia Cristiana del 13/11/2022
[Traducció de la redacció]
