El record de la Nit dels Vidres Trencats no és un record qualsevol. Mai no hauria d'haver arribat una nit com aquella. Incitació a l'odi generalitzat, lleis racials, propaganda antisemita, notícies falses i indiferència de les majories, van ser les premisses d'aquella nit, cruïlla en la història del segle XX que va donar pas a la primera gran deportació de jueus culminada a la Segona Guerra Mundial amb l'Holocaust.
El dissabte 5 de novembre, la Comunitat de Sant'Egidio de Barcelona, juntament amb la comunitat jueva, va commemorar la Nit dels Vidres Trencats organitzant una "marxa de la memòria" per recordar aquell tràgic esdeveniment. Persones de diferents orígens, religions i cultures van recórrer els antics carrers de Ciutat Vella i l'antic Call Jueu de la ciutat, portant pancartes amb el nom dels camps de concentració nazis i amb el lema “No hi ha futur sense memòria”.
Nombrosos joves i infants van participar a la marxa expressant el seu desig de pau. Al costat dels representants institucionals va prendre la paraula Dory Sontheimer, familiar de les víctimes de la Shoá, que va expressar la seva preocupació per l'augment del racisme i la propaganda antisemita i la necessitat d'“aprendre dels errors del passat i no repetir-los”. Jaume Castro, de Sant’Egidio, va subratllar que “memòria i futur van junts”, en una època en què vivim aixafats per un presentisme sense memòria.
Finalment, un jove va llegir una de les darreres reflexions del diari d'Ana Frank que conviden a preservar la pau: “Sóc partícip del mal de milions d'homes i, tanmateix, quan miro el cel, penso que tot tornarà a estar bé, que fins i tot aquesta duresa despietada cessarà, que
tornarà l'ordre, la pau i la serenitat. Mentrestant, he de mantenir intactes els meus ideals; arribarà un moment en què podrem tornar a obrar pel Bé”.
