Són 50 infants, majoritàriament ucraïnesos, tot i que també n'hi ha d'afganesos, txetxens i iraquians. Fan l'Escola d'Estiu que la primera meitat del mes d'agost ja es va fer a Varsòvia amb l'ajuda d'un grup de la Comunitat de Sant’Egidio de Livorno. Cada matí, classes de polonès, taller de dibuix i teatre, i també esports i excursions pel bosc. Però el més important és que són una oportunitat de passar uns dies en un clima de tranquil·litat i amistat.
Els infants ucraïnesos provenen de Khàrkiv, Kíiv, Kherson, Mariúpol, Zaporíjia i Kramatorsk (ciutats que els últims mesos s'han vist greument afectades per la guerra) i pateixen molt: estan lluny dels pares i dels germans grans, que s'han hagut de quedar a Ucraïna; no saben quin futur els espera; no han anat a l'escola durant sis mesos, gran part dels quals han estat en centres d'acollida. Els dies de l'Escola d'Estiu han recuperat la tranquil·litat i la joia. "Han començat a somriure –expliquen a Facebook els organitzadors–, uns somriures que signifiquen molt. Perquè aquests infants realment patit molt: han perdut la casa, han passat setmanes en soterranis i magatzems, i al seu voltant només han vist violència i destrucció. I a la seva edat, ja diuen que no tenen por de res".
La Vania, de 12 anys, de Mariúpol, ens va preguntar: "Per què es diu 'Escola de la Pau', si ara tothom lluita?". "A l'escola s'hi va a aprendre coses noves. I ara tots hem d'aprendre a tornar a viure en pau". La resposta dels joves polonesos de Sant'Egidio sona també com un compromís.
