El 17 de juny és el Dia Mundial de la Lluita contra la Desertificació i la Sequera, un tema que afecta a tot el planeta i que pretén demostrar el 2022 que “invertir en sòls sans és una decisió econòmica i intel·ligent”.
El dia es va anunciar fa 27 anys després de l'aprovació de la Convenció de les Nacions Unides per a la Lluita contra la Desertificació (UNCCD), el primer compromís global i jurídicament vinculant per abordar el problema.
L'objectiu del Conveni és mitigar els efectes de la sequera mitjançant activitats de cooperació internacional i acords de col·laboració en els països més afectats, especialment a l'Àfrica.
Les sequeres són un dels desastres naturals més destructius en termes de pèrdua de vida, a causa d'impactes com la pèrdua de cultius a gran escala, els incendis i l'estrès hídric. S'estima que el 2025, gairebé 1.800 milions de persones es veuran afectades per aquest problema, i que el 2050, la sequera podria afectar tres quartes parts de la població mundial.
És un problema urgent i global.
Una bona mostra són algunes zones de Malawi, en particular la zona de East Bank, un territori molt rural del país on els mitjans de vida de la població estan estretament lligats als recursos agrícoles i que cíclicament, a causa del canvi climàtic, es veu afectat per sequeres agudes.
En aquest context, amb l'agreujament de la situació, el Programa DREAM de la Comunitat de Sant'Egidio ha actuat proporcionant ajuda alimentària i sanitària i participant en projectes ecosostenibles.
Les dades relacionades amb la sequera a l'Àfrica són alarmants, però amb enginy, dedicació i solidaritat es poden posar en marxa iniciatives per millorar la vida de les persones afectades, garantint que els mitjans de subsistència ja no es perdin a causa de l'aridesa de la terra.
DREAM, que porta 20 anys funcionant al continent africà, sempre ha prestat atenció al problema ecològic, millorant la biodiversitat amb la creaciód'“horts comunitaris” els protagonistes i beneficiaris dels quals són les persones amb VIH incloses en el Programa que, amb l'ajuda d'experts agrícoles, recuperen produccions tradicionals i ensenyen noves tècniques de conreu.
La plantació de fruites i verdures locals com a alternativa al cultiu intensiu de blat de moro, contraresta la vulnerabilitat alimentària vinculada al canvi climàtic.
Amb l'hort comunitari es realitzen totes les activitats: preparació del sòl, sembra, desherbació i rec. En alguns centres del programa DREAM, els horts produeixen okra, pebrots, tomàquets, bonongwe, alls, cebes i verdures.
A més de proporcionar aliments, l'hort comunitari, present en uns 60 centres DREAM, és un lloc on es poden realitzar moltes activitats lúdiques i educatives, com ensenyar el respecte mutu i conscienciar de la importància de cuidar el medi ambient.
