A Madrid, a l'església de Nuestra Señora de las Maravillas, on la Comunitat celebra la pregària del vespre, es va presentar el llibre “La Iglesia arde” d'Andrea Riccardi. A més de l'autor hi havia l'arquebisbe de Madrid, el cardenal Carlos Osoro Sierra, la ministra de Defensa, Margarita Robles, i Tíscar Espigares, de Sant'Egidio.
El llibre aborda les crisis actuals i els reptes de l'Església, que en realitat podrien ser, segons l'autor, oportunitats de futur. Està passant l'Església catòlica per una de les seves pitjors crisis al món? El cristianisme té realment un problema de vocació religiosa?
Una sèrie d'interrogants que també inquieten els que observen el cristianisme i l'Església catòlica des de fora. Per a Andrea Riccardi, la crisi no és necessàriament el final, sinó més aviat una oportunitat per obrir-nos al futur, per tornar a néixer, sabent que el gran perill és acontentar-nos a sobreviure o desitjar un passat que creiem que és millor.
Per al cardenal Carlos Osoro, aquest llibre d'Andrea Riccardi demostra que “estem en una nova era i l'Església ha de sortir d'una manera diferent, anunciant l'Evangeli amb entusiasme apostòlic. L'Església té la missió d'anunciar l'Evangeli i creure realment que aquest moment històric és diferent. El llibre és immensament actual”.
Tot seguit, Margarita Robles, ministra de Defensa, va prendre la paraula: “Admiro profundament la Comunitat de Sant'Egidio i estar aquí amb el seu fundador és un luxe”. Per a la ministra, aquest llibre la fa reflexionar com a creient i ciutadana. “No hem de tenir por de canviar el món i tenir l'entusiasme de què parla Riccardi. Una barreja de resistència a les adversitats i il·lusió per pensar en un món més just ha de ser la clau de les nostres vides”. A continuació, va destacar que en aquests anys de crisi ha vist “molta gent bona que, arribat el moment, ha demostrat la seva solidaritat”.
Tíscar Espigares va parlar d'“una Església potser cansada, que ha perdut la passió i les ganes de lluitar. No obstant això, Andrea Riccardi, en el seu llibre, reconeix que vivim en un món potser menys cristià però no anticristià, que hi ha un humanisme amb matriu cristiana en homes que no són de l'Església, i amb els quals hem de dialogar”.
Andrea Riccardi va concloure dient: “Tots, creients i no creients, tenim la responsabilitat de canviar el món i l'Església ens ha de parlar d'aquesta esperança. Crec que hem de tornar a parlar per crear cultura. La fe necessita cultura. En aquest sentit, el llibre vol ser com una mà estesa als que ajuden els pobres i als que busquen la pau. Necessitem un cristianisme viscut i pensat”.
