Era una càlida jornada de primavera a Roma, el 13 de maig del 2002, quan a la seu de Sant'Egidio de Roma, a l'antic barri de Trastevere, 23 organitzacions contra la pena de mort van crear la Coalició Mundial contra la Pena de Mort (WCADP).
Va ser l'aplicació d'un punt crucial de la Declaració final del Primer Congrés Mundial contra la Pena de Mort que es va celebrar a Estrasburg el 2001 per iniciativa de l'ECPM. La Declaració Final va representar un punt de convergència en la defensa definitiva dels drets humans, especialment per arribar a l'abolició universal de la pena de mort amb una moratòria de totes les execucions de condemnats a mort del món com a pas previ. Hi va haver un debat intens, perquè llavors el moviment estava dividit arreu. De fet, no hi havia un moviment sinó una constel·lació de persones de bona voluntat, algunes –llavors– amb una xarxa internacional, com Aministia Internacional, Penal Reform Internationale, FIDH, Sant'Egidio, alguns activistes a nivell regional o nacional, ACAT, Hands Off Cain o la National Coalition Against the Death Penalty USA, Forum 90 al Japó, Mares Contra la Pena de Mort d'Uzbekistan, Barreau de Paris, Journey of Hope, ECPM o CURE.
22 organitzacions van signar el certificat de naixement i 11 van entrar a formar part del Comitè Directiu. Llista d'organitzacions
Els dos objectius –abolició i moratòria de les execucions– es van adoptar com a part de l'ADN de la coalició (WCADP), com dos aspectes d'una mateixa lluita. Va ser un gran avenç: era el primer esborrany d'Estrasburg que contenia com a objectiu exclusiu l'"abolició". Per què va ser tan important? A cadascun dels països, activistes i organitzacions moltes vegades no col·laboraven perquè l'objectiu de la moratòria es considerava "massa modest" i una manera implícita d'acceptar la pena capital en determinades circumstàncies. De l'arxiu
Si l'objectiu de la moratòria no s'hagués inclòs en els objectius de la futura coalició, l'enorme canvi a nivell mundial que va impulsar la resolució de l'Assemblea General de l'ONU sobre la moratòria, que es va aprovar per primera vegada el 2007, hauria estat totalment independent del treball de la WCADP. En aquella època el moviment contra la pena de mort no existia i Sant'Egidio va assumir la responsabilitat de crear-lo mentre seguia lluitant i intentava derrotar la pena de mort, superar la divisió entre "abolicionistes" i "partidaris de la moratòria", locals, nacionals i internacionals, i unir grups de pressió institucionals i iniciatives d'acció i de base.
El 2002 47 països van ratificar el Segon Protocol Opcional del Pacte Internacional sobre Drets Civils i Polítics, l'únic document internacional vinculant que conté un "no" radical a la pena de mort. Actualment ja l'han ratificat 90 països arreu del món. Llavors es podien anomenar "abolicionistes" 73 països. Avui, com sabem, uns 144 països no apliquen la pena de mort. Hi ha 34 nous països totalment abolicionistes des de 2002 i, després de la resolució de la moratòria de l'Assemblea General de l'ONU de 2007, també hi ha 10 estats dels Estats Units abolicionistes i 3 moratòries totals. Com a poble de Sant'Egidio estem feliços per haver contribuït a l'abolició de la pena de mort a diversos estats dels Estats Units, a diversos països de l'Àfrica i a Mongòlia, i per haver afegit al moviment la Jornada Mundial de Ciutats per la Vida contra la Pena de mort i les Conferències Internacionals de Ministres de Justícia, que han resultat ser poderoses eines per acabar alguns processos d'abolició i derogació de la pena de mort.
Sense un moviment que pas a pas, també gràcies a la WCADP, va començar a moure's com a organisme amb actuacions multinivell davant dels processos d'abolició, tant a nivell de base, cultural i de mobilització, com a nivell de pressió institucional, de dalt a baix i d'activisme de carrer, donant suport o potenciant el treball de les diferents organitzacions, la pena de mort avui seria molt més potent.
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)