Quan es fa fosc i et prepares per a la nit, a les estacions, als passos subterranis, als refugis improvisats, en aquests dies encara molt freds, es multipliquen les trobades amb els amics de la Comunitat de Sant’Egidio.
És el sentit de l'amistat que ajuda en les necessitats més urgents –una manta, una jaqueta, un sopar calent– però també ajuda a compartir els sentiments i respondre a aquesta sensació d'impotència que s'apodera de tots davant del mal de la guerra. En una relació profunda d'amistat, cal donar espai quan parlem junts, per compartir inquietuds, pors, esperances. I pregar per la pau.
No pocs d'entre els més pobres de la capital provenen d'Europa de l'Est. Hi ha una gran necessitat de pregar, de demanar pau per aquesta terra, que per a uns és la pàtria, per a d'altres un lloc conegut, on potser s'hi ha treballat durant un període de la vida, potser on es tenen amics o parents.
Per això, en aquestes tardes de trobada, al carrer o a les estacions, resem amb Sant'Egidio per la protecció dels febles, per la salvació dels que són als llocs de guerra, perquè la pau torni aviat.
.jpg)
