El papa Francesc amb el patriarca Bartomeu i el gran imam al-Tayyib el 7 d'octubre als peus del Coliseu durant la cerimònia final de "Pobles Germans, Terra Futura" - Foto Sant'Egidio 

Cristians, musulmans, jueus i altres creients reunits a Roma en nom de la fraternitat i de la cura de la Creació 

El nostre no és un món en pau. Augmenta la tensió entre Estats Units i Xina a Àsia i a l'Oceà Pacífic. Són tants els conflictes locals, que el Papa parla de «guerra mundial per parts». El nord de Moçambic és devastat pel radicalisme jihadista, que ha provocat aproximadament 600.000 refugiats. Etiòpia ha caigut en una terrible guerra civil. 

El terrorisme islamista es fa sentir amb duresa a Nigèria, a Mali i als països propers. Hem vist de prop els dolorosos esdeveniments d'Afganistan, que deixen una lliçó amarga: «La guerra és un fracàs de la política i de la humanitat, una claudicació vergonyosa, una derrota davant de les forces del mal», va escriure el papa Francesc a Fratelli Tutti. El 14 d'octubre és el primer aniversari d'aquesta encíclica que dona la veritable resposta a la guerra: la fraternitat entre els pobles i entre les persones. 

La Comunitat de Sant'Egidio va convidar a Roma els dies 6 i 7 d'octubre dones i homes de diferents Esglésies i religions per discutir i pregar junts: "Pobles germans, Terra futura". La trobada, a la qual va participar el papa Francesc, duia per títol "Pobles germans, Terra futura". Mentre el quadre internacional presenta fortes tensiones, els mons religiosos s'han apropat i han treballat per dir que només «la pau és santa, mai la guerra», com es llegeix en una de les crides de les trobades promogudes per Sant'Egidio. 

Existeix un fort lligam entre pau i cura de la Creació. El patriarca ecumènic Bartomeu, un dels protagonistes de la trobada de Roma, ha estat un dels que més ha sensibilitzat el món cristià sobre la problemàtica ecològica. Amb Bartomeu, també hi havia a Roma al-Tayyib, el gran imam d'al-Azhar, la més alta autoritat musulmana sunnita, que va escriure amb el papa Francesc el Document sobre la fraternitat humana per la pau mundial i la convivència comuna, signat el 2019. 

Tayyib, que fa anys que participa en les trobades en l'esperit d'Assís, mostra al món musulmà un camí de pau i de convivència amb les altres religions, refutant el terrorisme islamista, perillós però més aïllat entre els creients de l'islam. A la trobada de Roma, participen també el primat anglicà Welby, el president dels rabins europeus Goldschmidt, el catolicós de tots els armenis Karekin II, juntament amb molts altres creients de diverses religions. 

El creixent compromís de les religions per la pau i la cura de la Creació és un signe de fins a quin punt els creients i els pobles volen que s'aacabi la guerra, la violència, l'explotació de la natura. El seu somni és un món renovat per l'esperit de fraternitat, que fa que tots comparteixin un destí comú. Si els "grans", les raons de la política i de l'economia, els interessos neguen aquest somni, les religions tenen la voluntat de demanar la pau a Déu i de demanar-la a tots en nom de Déu. Manifesten la força dèbil de la pregària i la confiança en el diàleg: això és més fort, més veritable i més humà que moltes lògiques polítiques i econòmiques. I dóna esperança per al demà. Fa cinquanta anys no hauríem vists junts tants creients de diverses religions en el mateix camí de la humanitat: el món canvia i no sempre a pitjor. 

Article d'Andrea Riccardi a Famiglia Cristiana del 10/10/2021