Sant'Egidio segueix ajudant els desplaçats del nord de Moçambic que ja són més de 800.000, concentrats sobretot a Cabo Delgado, però també a Nampula, a Niassa i a altres zones del país. Només a Pemba la població ha augmentat més del doble, i ha passat de 200.000 a 415.000 habitants en poc de temps.
Quant al repartiment d'ajuda, la Comunitat de Sant'Egidio de Pemba va lliurar el 17 d'agost paquets d'aliments a unes 350 famílies provinents sobretot dels districtes de Palma, Mocimboa da Praia i Macomia. Alguns nuclis familiars, formats bàsicament per dones i nens, viuen junts, en cases petites i precàries, on s'amunteguen fins a 50 persones. A més, les persones que són acollides a la ciutat per altres famílies, fora dels camps organitzats, sovint no entren en els programes d'ajuda del Govern o de les agències internacionals, fent així que la situació dels qui els acullen empitjori.
En realitat tota la ciutat té greus problemes a causa de l'augment sobtat de la població. Per exemple, la ciutat ja no pot subministrar aigua a tots els seus habitants, i té greus problemes higiènico-sanitaris que fan més aguda encara la tercera ona de covid-19.
El repartiment d'aliments és també una ocasió per entrar en diàleg i fer amistat amb els que venen a buscar ajuda alimentària. Volen parlar i expliquen històries dramàtiques. Com ara la de l'Ana (noms ficticis), de 17 anys, amb la seva germana Luisa de 14, que van fugir del poble de Bilibiza de nit: "Vam arribar a Metuge –explica l'Ana– després de caminar 4 dies, menjant mandioca i altres plantes de la selva que no havíem menjat mai abans. Els terroristes van segrestar el meu pare i la meva mare, i potser els van matar, no ho sabem. No en tenim notícies. Ara som a Pemba i tenim por de tornar al nostre poble".
Potser l'Omar va fugir de Palma. Deia el cambrer de l'Hotel Amarula, tristament famós perquè alguns hostes van ser assassinats mentre provaven de fugir durant l'atac. "Fins unes setmanes després –explica– no vaig aconseguir trobar els meus fills de 6, 8, 9 i 11 anys, que havien fugit sols cap a la frontera amb Tanzània i després, plegats van arribar a Pemba en barca". La seva dona, que va fugir a una altra zona, se'ls va afegir més endavant.
La Fatima va venir a recollir l'ajuda amb la seva nena de 8 mesos. Després de fugir de l'atac de Mocimboa da Praia, ella i la seva família es van refugiar a Palma. Allà, durant l'atac de març d'aquest any, el seu marit i els seus tres fills de 16, 10 i 4 anys fan ser segrestats pels terroristes i no en té notícies. Va arribar a Pemba després de navegar diversos dies en petites embarcacions.
Són moltes, les històries dramàtiques de persones que han vist com assassinaven o segrestaven els seus familiars.
Aquests dies hem vist realment que "no hi ha ningú tan pobre que no pugui ajudar algú altre": famílies pobres que acullen els desplaçats, els joves de les Comunitats de Sant'Egidio dels pobles mobilitzant-se per tallar fusta i bambú per construir cabanes per als desplaçats i que amb les seves visites porten consol i esperança. Durant els repartiments també donaven mascaretes que havien arribat a Pemba amb l'avió de la Cooperació italiana. A les fotos hi veiem nens desplaçats d'una escola de Mapupulo (Montepuez) feliços amb les seves mascaretes noves. Aquests dies seguim repartint ajuda a Nampula i a Niassa.
