Han passat 22 anys des del 2 d'agost de 1999, quan Yaguine Coita i Fodé Tounkara, dos joves guineans, van ser trobats morts per congelació al tren d'aterratge d'un avió a l'aeroport de Brussel·les, cor d'Europa, provinents de Conakry, la capital de Guinea. Malauradament, anys després altres joves víctimes han tingut la mateixa sort, com per exemple Laurent Barthélemy Guibahi Ani, un infant ivorià de catorze anys que el gener de 2020 van trobar mort per congelació a l'aeroport de París, o el nen malià que van trobar amb les notes cosides a la roba.
Històries d'esperança, de desesperació i, dramàticament, de mort.
El Yaguine i el Fodé havien escrit i duien a sobre una carta, per a 'Ses excel·lències, els senyors membres i responsables d'Europa' que retratava tots els problemes que els infants i els joves africans patien i les grans expectatives que tenien en Europa i el els seus governants.
En el temps de la pandèmia la distància entre països avançats i el sud del món corre el perill d'augmentar encara més, a causa de la desigual disponibilitat de vacunes i aquell crit que van fer el Yaguine i el Fodé avui és més actual que mai, però malauradament sovint queda desatès. Llavors escrivien: "Si veuen que ens sacrifiquem i que arrisquem la nostra vida és perquè a l'Àfrica patim molt. Tenim la guerra, les malalties i la falta d'aliments".
La història del Yaguine i del Fodé, que van arriscar la seva vida i la van sacrificar, és una història d'avui, una història de molts que cada dia busquen un futur perillosament i perden la vida quan topen dramàticament amb la manca d'acollida d'una Europa encara massa tancada.
